[dezvaníɾse] v pron. alegrar-se molt, sentir molta satisfacció; esvanir-se, devanir-se, enorgullir-se.
Ex: Està desvanit perquè el seu fill ha aprovat les oposicions.
cast. envanecerse.
ETIM.: de esvanir, per canvi de prefix.
Del sentit d'envaniment a la nostra parla s'ha passat al de satisfacció i alegria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada