dijous, 30 de juny del 2011

saorra

[saóra] subst. f. sorra Mescla d'àrids (arena gruixuda i graveta sense garbellar), totalment o parcialment matxucats.
cast. zahorra
ETIM.: del llatí saburra, ‘arena’.
En cast. zahorra.(Del lat. saburra). 1. f. Mar. Lastre de una embarcación. (DRAE)
diàleg dels informants
– "Sorra" no l'he oïda mai a Oliva per nomenar l'arena, en canvi en la construcció sempre he sentit "sahorra". Un camió de sahorra.
– Sahorra, em referència a la "grava" "pedra de cantera preparada" més grossa que posen per a drenar qualsevol clot que calga. Ara bé, sorra és una paraula molt bonica.
MCGM, VMV

*llamar

[ʎamáɾ] v. intr. atraure 1. atraure per magnetisme, produir l’efecte d’atracció que té l’imant sobre els metalls.
Ex.: L'imant *llama les agulles.
cast. atraer
2. Abellir.
Ex.: Em *llama menjar-me un pastisset.
cast. apetecer
3. Cridar l'atenció.
Ex.: Em va *llamar aquell titular.
cast. llamar la atención
ETIM.: del cast. llamar procedent del llat. clāmāre, inf. pres. actiu de clamō 'cridar'.

*xixquera

[ʃiʃkéɾa] adv. *sisquera Usat vulgarment amb els significats del cast. siquiera.
1. almenys, tan sols.
Ex.: *Xixquera hauria pogut cridar.
2. Ni tan sols.
Ex.: No la va mirar ni *xixquera una volta.
3. Tant de bo.
Ex. *Xixquera que demà no ploga i pugam anar a la platja.
cast. ojalá
ETIM. probablement del cast. siquiera.
hipòtesi: o de l'arag. si se quera.
Documentat a Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
LLN

estufit

[astufít] subst m. 1. Acte d'estufir.
Ex.: De tant de riure amb la boca plena, li va eixir un estufit.
cast. rociada, espurriada.
2. Esternut.
Ex.: Estava tan constipat que des del carrer es sentien els estufits.
cast. estornudo.
3. Rebuf; expiració d'aire per la boca en senyal d'impaciència o d'enuig, en particular del gat.
Ex.: Va pegar un estufit i va tancar la porta.
cast. bufido.
4. Respost aspre i en to de renya.
Ex.: Quan li vaig preguntar per sa mare, em va pegar un estufit.
cast. tarascada, achuchón.
ETIM.: vegeu estufir i estufar

estufir

[astufíɾ] v. tr. 1. Llançar per la boca una glopada de líquid.
cast. rociar, espurriar.
2. Fer o reproduir el so de defensa del gat.
ETIM.: de estufar, amb canvi del tipus de conjugacíó.

dimecres, 29 de juny del 2011

albat

[alβát] subst. m Criatura morta abans de tindre ús de raó. Se'l sol anomenar en diminutiu com signe d'afecte i de compassió: *albaet.
Ex.: Als *albaets els dansaven la dansa del vetlatori.
ETIM.: del llatí albātus, ‘vestit de blanc’, perquè els infants morts són amortallats de blanc i posats dins d'un baül blanc, en significança de la innocència baptismal. En l'alta Edat Mitjana es deien albati els batejats de fresc, fins que se llevaven l'alba o vestit blanc que era l'emblema de la puresa.

*albarginera

[aɫβaɾʤinéɾa] subst. f. Planta herbàcia anual de la família de les solanàcies (Solanum melongena), de fulles grosses i de flors blanques o blaves, el fruit de la qual és l'albergínia.
cast berengena
ETIM. vegeu *albargina, més el subif femení –era que denota conjunt o lloc d'origen.

*albargina

[aɫβaɾġína] albergínia, albergina subst. f. Fruit de l'alberginiera, carnós, de formes i colors diversos segons les varietats (Solanum esculentumSolanum melongena). És mengívola. Floreix a l'estiu, i és molt cultivada en els horts.
cast. berengena
ETIM.: de l'àr. vg. al-bedenǧénaal-bādinjāna (cl. bādänǧāna), der. del persa bādingān íd., potser a través d'una forma morisca tardana *al-berǧina.
diàleg de l'informant
Atabollades amb pebreres roges fan l'*aspencat. Boníssim.
JC
albarginera i albargines (font: JC)

*ambellonat

[aɱβeʎonát] subst. m. albellonat, albellonatge, clavegueram. Conjunt dels albellons d'una població.
Ex.: Ja has pagat la contribució de l'*ambellonat?
cast. alcantarillado
ETIM.: vegeu *ambelló, més el sufix –at, que expressa 'conjunt de'.

*ambelló

[aɱβeʎó] subst, m.  albelló, claveguera Lloc per on se'n va l'aigua inútil;  Canal o conducte subterrani per on se'n van les aigües sobreres o per a donar eixida a les aigües brutes.
Ex.: Tira una *poalà d`*auia a l'ambelló, que fa pudor.
cast. albañal.
ETIM.:  de l'àr. al-bällúa, 'la claveguera', . o al-ballóʿa, ‘séquia subterrània’.

*guanla

‎[wánɫa] subst. f.  guatla o guatlla 1. Ocell gal·linaci migratori, de la família dels fasiànids (Coturnix coturnix), d’uns 20 centímetres de llargada, el cap i les parts superiors d’un bru negrós amb ratlles més clares, i les inferiors d’un cendra clar, molt apreciat pels caçadors.
cast. codorniz
2. vulg. Ventositat pudenta.
Ex.: Quina *guanla! *Mos va *entoldar a tots.
ETIM.: del llatí coacŭla1. mat. sign.
JC
guanla coturnix coturnix

dilluns, 27 de juny del 2011

carabassí

[kaɾaβasí] subst. m. 1. Fruit de les plantes brioniàcies Cucurbita pepo i Cucurbita maxima oblonga, que són una espècie de carabassa de forma llargaruda.
cast. calabacín.
2. Carabassa buida i seca que serveix per treure aigua, per a regar – regar a carabassí–, etc.
variants: carabassó, carabasseta, carabassa de fregir...
ETIM.: de carabassa (més sufix diminutiu -í) d'un preromà no indoeuropeu *carapaccia (o *calapaccia, d'on el cast. calabaza i el port. cabaça), que designava cobertes o closques vegetals o animals.
JC, RM, JRC
carabassí cucurbita pepo

farcit

[fasít] farcida (f.) [fasíðaadj1. Omplit d'ingredients o amb ingredients comestibles.
Ex.: No hi a res com un bon plat de pebreres farcides.
cast. relleno, repleto.
2. Ple, assaciat.
Ex.: Ja no em cap res més. Estic farcit.
ETIM.: del part. pass de farcirdel llatí farcīremat. sign.
A Oliva, com a molts pobles, l'adjectiu està fixat a locucions molt concretes. En la resta d'usos es fa servir el castellà. Per exemple: pebreres farcides, però ensaïmada *rellena, olives *rellenes.

estufar

[astufáɾ] v. tr. 1. Esguitar, llançar un líquid a gotes amb força.
Ex.: Va tancar la boca, va bufar i em va estufar en tota la cara.
cast. rociar, salpicar.
2. Rebre o tractar malament; respondre de forma aspra.
Ex.: Qui la vol? Si no para d'estufar a qui li pregunte.
cast. aventar.
3. Soroll i actitud de defensa dels gats.
Ex.: Quan va vore el gos, el gat va estufar.
ETIM.: del llatí *extufare, ‘donar fum’, del ll. vg. *tūfus, ll. cl. typhus, i aquest, del gr. τῦφος) ‘fum vapor; supèrbia'.
Quin mal geni, estufa (contesta malament) a tot el món.
PSM

estovar

[astováɾ] v. tr1. Fer tornar tou, blan, reblanir; amollir, fer menys compacte, més esponjós.
Ex.: Estovaven els matalafs de llana.
cast. ablandar, mullir.
2. fig. Inflar de vanitat.
Ex.: Li parles de la filla i voràs com s'estova.
cast. engreir, hinchar.
Etim.: derivat de tou.
Estovat es quan algo agarra cos, exemple: el cancan d´un traje de fallera, fa que el faldar estiga estovat, el plomatge d´un pardal quan s´estova.
SJ

diumenge, 26 de juny del 2011

astorat

[astoɾát] astorada (f.) [astoɾá] estorat adj. Alterat; esglaiat, commogut intensament de por o d'admiració.
Ex.: Quan li ho varen contar es va quedar astorat.
cast. azorado, espantado, aturdido.
ETIM.: part. pass. de astorar, derivat de astor (com esparverar derivat de esparver).
Està molt astorat (alterat, acalorat).
PSM

enfigat

[aɱfiɣát] adj. 1. Que sent una forta atracció carnal per una dona.
Ex.: No traurem res d'ell mentres estiga tan enfigat.
cast. encoñado
2. subst. i adj. Que està dominat per una dona.
Ex.: No va mai al bar perquè és un enfigat.
cast.: calzonazos
3. subst. i adj. Efeminat, fluix.
Ex.: L'enfigat va de rosa.
ETIM.: 1. i 2. participi passat del v. enfigar-se; 3. de figa amb en prefix en- que significa incorporació o semblança.
diàleg dels informants:
– "estar enfigat""fer lo que la dona vol.
– Té "parar" d´"anfigat".
VCP, LLN

figatell

[fiɣatéʎ] subst. m. Embotit fresc de fetge de porc i cansalada magrosa amb espècies, envoltat de tel de budell,  de les comarques de la Safor i de la Marina Alta, de Beneixama  (Alt Vinalopó) i de Mallorca. Es relaciona amb la shiftalia xipriota i té una relació nominal amb el figatellu cors (un embotit sec). És una versió del "fardel" aragonés.
Cast. higadillo (literal.)
var. frigatell
Etim.: del llatí vulgar *ficătum (cast. hígado, port. fígado) més el diminutiu -illu o -ellu. La variant fecătum, per metàtesi, és l'origen de fetge (it. fégato, fr. foie). fícatum, del ll. jecur fīcātum 'fetge alimentat amb figues'.
Hipòtesi: 
1. calc del cors adaptat.
2. del mossàrab *figatello (?).
PSM
figatell

dissabte, 25 de juny del 2011

Un senyoret de València...

Un senyoret de València (quiriquiquí!),
que volía ser molt ric (quiriquiquí!),
i tenia una criada que no havía mai cosit (quiriquiquí!).
La criada era modista (quiriquiquí!)
i no havía mai cosit (quiriquiquí!).
Pa cosir-se una camisa estava tres mesos i una nit (quiriquiquí!).
La camisa estava acabada (quiriquiquí!)
i no li faltava res (quiriquiquí!);
li faltaven colls i punys, i tot estava al revés ! (quiriquiquí!).
Me l'ha cantada ma mare de quan anava a cosir.És a dir quan tenia 20 anys i ara en té 70.
MAFS

figa

[fíɣa] subst. f. 1. Fruit de l'arbre Ficus carica, del qual hi ha nombroses varietats que es distingeixen principalment pel color de la pell i per la forma més o menys llarguera.
cast. higo.
2. Parts genitals externes de la dona.
Ex.: Marieta li va ensenyar la figa.
3. adj. m. i f. amb sentit despectiu: poc llest, amb poca agilitat mental, ingenu.
Ex. La tia figa s'ha deixat els "dinés!
ETIM.: del llatí vulgar *fīca, var. de fīcus, mat. sig.

figot

[fíɣɔ́t] figota (f.) [fíɣɔ́ta] adj. amb sentit despectiu: poc llest, amb poca agilitat mental, ingenu; m. Home fluix o excessivament delicat.
Ex.: Al tio figot eixe només li agraden les fotonovel·les.
ETIM: vegeu figa més augmentatiu -ot.
diàleg de l'informant:
Figot, que no s'entera molt de que passa al seu voltant.
JMN

desgarronat

[dezɣaronát] desgarronada (f.)  [dezɣaroná] adj. 1Espatlat del de la part del garró o taló 
Ex.: Estos calcetins estan desgarronats.
2. En el calçat, absència de la part que cobreix el garró.
Ex: Tenia unes espardenyes totes desgarronades.
ETIM.: part. passat de desgarronar derivat de garró.
MCGM, XL

desgarronar

[dezɣaronáɾ] v. tr. Trepitjar amb la punta del peu el garró o taló del qui va davant.
Ex.: No sé com ho fas. Sempre que vas derrere de mi em desgarrones.
cast. descarcañalar, destalonar.
ETIM.: derivat de garró.
MCGM

garró

[garó] subst. m. 1. turmell, taló  Part posterior-inferior de la cama, on s'articula aquesta amb el taló.
Ex.: D'on vens? Tens els garrons molt bruts.
2. Embotit de carn de porc fet de sang i de trossos de greix de porc embotits en la bufeta de l'animal. Segurament per la forma arredonida i per la textura de la pell.
 Ex: Una punta de pa, una talladeta de garró i un gotet de vi… Açò és vida!
cast. morcón, perro.
ETIM.: diminutiu de garra.
MCGM

divendres, 24 de juny del 2011

bacora

[bakóɾa] subst. f. 1. figaflor Figa de pell negra, molt primerenca i saborosa. Fruit d'una de tantes varietats de figuera (Ficus carica) que tenim, la bacorera..
cast. breva, macoca.
2. Parts genitals externes de la dona.
Ex.: Mira, saps que et dic? Toca't la bacora.
3. adj. bleda Persona fluixa o inútil per curtor d'enteniment.
Ex.: Seràs bacora! No veus que t'ha pres el pèl?
cast. breva.
«A Sant Joan bacores, i a Sant Pere les millores» (documentada també a Pego);
«A Sant Joan, bacores, | verdes o madures, | però segures» (documentada també a Albaida).
ETIM.: de l'àrab bākûra, mat. sign., derivat de bākûr 'precoç']
Madura a finals de juny d'ací l'expressió "Per Sant Joan bacores; verdes o madures però segures". "La figa per a estar bona ha de tindre tres senyals: pansideta/madureta, clevillada i picadeta de pardal".
JC
bacores

dijous, 23 de juny del 2011

sumall

[sumáʎ] subst. m. Punt de fuga pel qual regalima l'aigua o qualsevol líquid.
Ex: Haurem de fer tot el mur de nou. Mira quins sumalls!
ETIM.: del radical sum– (vegeu sumar) més el sufix -all, del llat. -ulu, que expressa exigüitat.
Quan per exemple una canal de reg perd aigua per distints llocs diem que la canal té sumalls, llocs per on traspua l'aigua, que suma. Vocabulari relacionat: traspuar, degotís, gotimall, sumar...
AM

sumar

[sumáɾ] v. intr. traspuar Entrar o eixir un líquid pels porus o trencs molt prims d'un cos.
Ex.: Eixe botijó no és bo. No veus com suma?
cast. recalar, rezumar.
supurar Formar-se i vessar-se pus.
Ex.: Crida el metge. La ferida suma massa.
ETIM.: del mateix radical que el cast. zumo, ‘suc’; de l'àr. hisp. *zúm, i aquest de l'àr. zūm, originat des del gr. ζωμός.
diàleg dels informants:
– Quan per exemple una canal de reg perd aigua per distints llocs diem que la canal té sumalls, llocs per on traspua l'aigua, que suma.
– Una expressió relacionada: "El qui no suma, se n'ix"
– Jo si que ho havia escoltat.... sumar com a perdre aigua o un líquid d'un espai o recipient....
– Per cert.... nova accepció molt usada a la meua família fa anys... un malet suma.... és a dir tens una ferida que trau pus, o bé algo de líquid per la infecció/inflamació...
AM, JB, MCGM

*acòlic

[akɔ́lik] vulgarisme subst. m. acòlit, escolà, escolanet, El qui serveix la missa. Xiquet que serveix la missa o canta en el cor.
Ex.: Al *retor l'acompanyava un *acoliquet que portava el *sarpasser.
cast. acólito, monaguillo
ETIM.: de acòlit, per aplicació vulgar del sufix -ic; del llatí ecles. acŏlythus, mat. sign.  (< gr. ἀκóλυθος, ‘acompanyador, servidor’).

canyamel

[kaɲamέ̞ɫ] subst. f. canya dolça o canya de sucre Planta arundinàcia (Saccharum officinarum). Planta cultivada de la família de les gramínies, rizomatosa, que fa unes canyes robustes i massisses de les quals s’extrau el sucre.
cast. cañamiel, caña de azúcar, cañaduz.
ETIM.: del llatí canna mĕllis, mat. sign.
Fou un cultiu molt important per al comtat d'Oliva dels segles XV i XVI; s'extreia el suc de la canyamel en els enginys per a produir sucre i productes derivats. Era habitual trobar-ne als porrats o mercadets a tall de llepolia per als més menuts, junt a la regalíssia de bastó. Es pot plantar per fer-ne amb un trocet de canya que tinga almenys un brotet -prominència que ix dalt del nuc-, però aneu en compte que esgota la terra i se'n va com les carabasseres.
JC
canyamel saccharum officnarum

*caputxo

caputxos
[kapúʧo] subst. m. Penitent amb el cap ocult amb una cuculla o cucurulla, membre d'un pas (d'una confraria) de Setmana Santa.
Ex.: Eixirà de *caputxo el divendres Sant?
cast. nazareno
ETIM.: de l'italià cappuccio 'prolongació del coll de la capa de forma cònica per a rebatre sobre el cap', deriv. de cappa.

*retor

[retóɾ] vulgarisme subst. m. rector Sacerdot que regeix una església, i sobretot una parròquia.
Ex.: Han canviat el *retor de Sant Roc.
cast: párroco, cura.
Vulgarment, Capellà, sacerdot, prevere, religiós, encara que no tingai càrrec directiu.
Ex: Pensa que tots els *retors són uns malfaeners.
cast. cura
ETIM.: del llat. rectōre, ‘que regeix’.
JMN, JC

Qui no suma se n'ix

Expressa mala voluntat general, complicitat en un acte o en una situació que li resulta aliena o desagradable a qui la fa servir.
Ex.: Ja veig, ja veig! Ací qui no suma se n'ix!
diàleg del informants:
– L'expressió "qui no suma, se n'ix" la utilitzem per dir que necessitem tenir alguna vàlvula d'escapament (sumar un poc) per no "eixir-nos-en" (definitivament).
– A ma casa la utilitzem per a dir que tots tenim un defecte o altre, que ningú està "ben acabat".
MCGM, LLN

El pare vicari…

El pare vicari 
tancat a l'armari, 
*juant a pilota 
i resant un rosari. 
Ous ous ous, 
bones festes i bunyols. 
*Pals *retors caragols,
per a *mosatros bunyols
JMN

*andicció

[andiksió] vulgarisme subst. f. injecció, punxada Introducció a l'interior d'un organisme d'una solució o suspensió estèril per mitjà d'una xeringa o un instrument adequat. També es fa servir el subst. punxada.
"Andicció". Quan un va a punxar-se a l'ATS; a Oliva diuen que van a donar-li "l'andicció".
MAFS

Hi ha foc a ca Ximo?

Expressió irònica per tal de destacar la pressa injustificada que té algú.

Fem foc o fugim?

Expressa interrogativa d'indecisió. Invitació a prendre una decisió. 'Afrontem la situació o desistim'.
Fer foc sembla ser un gal·licisme: 'disparar'.
Què fem: foc o fugim? O bé: –Fem foc o fugim? L’expressió seria d’origen roder... (Toni Cucarella)
VCP

dimecres, 22 de juny del 2011

estiuar

[astiwáɾ]  vintr. estiuejar Passar l'estiu en un lloc determinat distint de la residència usual.
Ex.: Abans baixàvem a estiuar a la mar per sant Jaume.
cast. estivar, veranear.
ETIM.: del llatí preromànic *aestivare format sobre  aestīvu‘estivenc’

òbila

[ɔ́βila] subst. f. òliba Ocell de la família dels titònids estrígiformes, de l'espècie Strix flammea; és de plomatge molt fi, groguenc, pintat de blanc-gris i negre en la part superior, i el pit completament blanc, el cap redó, bec curt i corbat de la punta, ulls grossos i brillants, coa ampla i curta, ungles negres; habita pels murs i torres de les esglésies i pels forats de roques, està amagat de dia i ix de l'amagatall quan fa fosca.
cast. lechuza.
ETIM.: del germ. gòt. *uwwĭla, mat. signif.
La gent senzilla creu que les òbiles, pel soroll del cant, xuplen l'oli de les llànties i de les campanes de les esglésies.
òbila strix flammea


aligot

[aliɣɔ́t] subst. m. Àguila jove, encara menuda.
cast. aguilucho. Segons el P. Fullana: milano rojo
met. Poc-trellat, que fa les coses de pressa i sense mirament ni reflexió. Beneitó, «bonachón, babieca, bobalicón» (Martí Gadea. Dicc.).
ETIM.: derivat de àliga,del llatí aquĭla amb el sufix -ot.
Ser un aligot. Estar fet un aligot: ximple, babau, "alevat", "infeliç", "encantat", mec,"bobalicó", "boverot".
MCGM

Jovades

[les ʤováesLes Jovades toponPartida i actual polígon industrial. Enclavament ibèric i excavació arqueològica on es varen trobar 30.000 fragments de cadufs (qadus). Segons Coromines és un derivat molt productiu en toponímia. 
A les terres valencianes (Vall de Laguar, Cocentaina, La Font d'En Carròs, Alacant…) arrela d'ençà de les instruccions que dóna Jaume I sobre la forma de repartir la terra entre els conqueridors, compensats mitjançant aquesta mesura agrària, amb centenars d'exemples en les pagines del Llibre del Repartiment.
jovada: Extensió de terra que llaura normalment un parell de bous en un dia.
cast. yugada
E nós dixem: Nós uos mostrarem ara a partir la terra, e farets-ho axí com se féu a Maylorques, que d'altra manera no's pot fer: uós baxats la jouada a VI cafiçades, e haurà nom jouada e no u serà, Jaume I, Cròn. 289.
ETIM..: de jova 'parella de bous junyits per a llaurar'. del ll. iŭga, pl. de iŭgu 'jou'.
diàleg dels informants:
– Hi ha partides amb noms interessants. Les Jovades: jovada és el que tarda un coble (en castellà: yunta) de bous a llaurar un camp en un dia. L'animal insígnia de Júpiter (també anomenat Iovis) era el bou.
– Jo he escoltat amb una altra partida. A ma casa sempre s'ha dit, "Si no tens sort tindràs jovades".
– Una jovada s'entenia com la quantitat de terra que podien llaurar dos bous en un dia.
– Jovades també és una unitat de mesura ara no sé exactament quantes fanecades.
– 1 jovada = 6 cafissades = 36 fanecades.
VCP, MLC, JL

*alevat

[alevát] alevada (f.) [alevá] subst., adj. i adv. de manera 1. Elevat, abstret en la contemplació d'alguna cosa.
Ex.: Allí el tens. Està *alevat mirant les *estreles.
2. Beneït, simplot.
Ex.: És un *alevat que no entén res.
cast. extasiado, pasmado, alelado
ETIM.: pres del participi passat *elevatu del verb llatí ēlĕvare, mat. sign.
"Ser un alevat". Una persona sense estudis o boverot.
MAFS

pera de la reina

És una pera menuda, grogueta, molt dolça, i madura pel mes de juny.
També anomenada pera de sant Joan, de la terra o del *terreno.
Documentada també a: Cast., Val., Sueca, Cullera, Xàtiva, Gandia, Pego, Sanet. (DCVB)
ETIM.: del llatí vg. pĭra, var. del clàssic pĭrum, mat. sign.
Cal investigar perquè "de la reina".
El DCVB sembla dissociar-la de la pera de sant Joan, a la qual defineix a banda: Pera de sant Joan: la que madura aproximadament per la festa d'aquest sant, a la darreria de juny; es diu més o menys pertot i en alguna comarca se'n diu pera santjoanenca (Llucena).
AM, MAFS, NLL, JB
peres de la reina



a mos redó

[a mɔ́s reðó] o [a mɔreðó] loc. adv. de manera. Amb gana, sense prejudicis. El mos redó és la marca circular de les dents sobre la menja. Es contraposa a amb la punta de les dents, que denota desgana o desconfiança.
S'empra en sentit literal referit a l'acte de menjar:
Ex.: Es menjava el pa a mos redó.
O en sentit figurat:
Ex:: Vol menjar-se la vida a mos redó.