solsit

[soɫsít] sargit subst. m. Adob que es fa en una roba solsint-la. 
ex: A ma tia li eixien molt bé els solsits.
cast. zurcido, zurcidura 
ETIM.: postverbal del part. pass. de solsir 3

vegeu solsir 3
En èpoques d'estretor econòmica solsíem tota la roba quan s'esgarrava, però el solsit havia de quedar ben disimulat; si es veia en calces o calcetins es deia "tomaca".
MCGM