*enredrar

[anreðɾáɾ] vulgarisme enredar v. tr. 1. Enxarciar, agafar amb una xàrcia/xarxa.

ex: Allí estava el pobre pardalet tot *enredrat en un parany.

cast. enredar. 

2. fig. Enganyar, ficar (algú) en un embolic.

ex: No canviaràs mai! a t'ha tornat a *enredrar!

cast. enredar.

3. Destorbar, impedir l'acció; fer nosa.

ex: No *m'enredreu ara, que tinc molta faena. 

cast. enredar. 

4. pron. Torbar-se, tardar; obrar amb lentitud.

ex: *T'enredres, t'enredres i, entre unes coses i *atres… perds la noció del temps! 

cast. complicarse, retrasarse. 

ETIM.: derivat de ret, del llatí rēte 'xarxa' (GDLC) amb el prefixe in- 'estar o posar dins'; o pres del cast. enredar (DCVB). La [-ɾ-] epentètica es genera segurament per a atracció de l'alveolar ròtica simple final [-ɾ] per la  dental fricativa [-ð-], ambdues sonores.