[kɾístina] o [kɾistína] inici d'interjecció lligada al renec blasfem que fa servir el nom de Crist. Per tal d'evitar la blasfèmia es fa acabar amb la terminació -ina que recorda el nom propi femení i a més se li sol afegir substantius o adjectius rotunds. Cristina marinera! Cristina món! No obstant això, no perd notes del renec com ara quan s'inicia l'exclamació amb el prefix re- reiteratiu: Recrístina…!
És una exclamació vinculada sobretot al llenguatge femení, poc donat a la blasfèmia.
MCGM
Hola.
ResponEliminaTreballe en un periòdic i m'ix eixa frase: "Cristina món!" He mirat per tot internet, però només m'ha aparegut en aquesta web. Està ben escrita aquesta frase? És Cristina o Crístina? És una expressió d'Oliva?
Gràcies.
La base de l'expressió és un jurament amb el substantu "Crist". L'accent es manté a la primera vocal (Crístina). Pot ser que vinga d'un "Crist en el món" deformat per l'ús i per la por a que fregue la blasfèmia. Com ara al cas de "Vaja el món" que és l'evolució de "Vot al món" per tal d'esquivar "Vot a Déu", que és clarament un jurament que cal emprar, segons la cultura cristiana tradicional, fer fer testimoni a Déu.
ResponElimina