[aɱfeβɾáɾse] enfebrosir-se v. tr. i refl. 1. Agafar febre, patir de febre.
ex: La mare s'ha tornat a enfebrar esta nit passada.
cast. enfebrecerse.
2. Alterar-se profundament; encolerir-se, enfadar-se molt.
ex: Només de pensar què està fent-li m'enfebre.
Etim.: derivat de febre.
MCGM, APM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada