mullar

[muʎáɾ] banyar, sucar v. 1. tr. Posar una cosa dins un líquid i tornar-la'n traure (la ploma en el tinter, el pa en la llet…).

ex: Mullava la molleta en el rovell de l'ou i …al pap! 

2. Fer esdevenir moll, cobert o impregnat d'aigua o d'un altre líquid. 

ex: Si mulles bé l'argila es reblanirà.

3. pron. Intentar; comprometre's.

ex: Si algú es vol mullar, que parle… jo no!

5. fig. Traure profit d'alguna cosa.

ex: Diuen que en política tots mullen.

6. intr. Tindre una relació sexual, des del punt de vista masculí.

ex: Anit la va conéixer i anit mateix va mullar!

ETIM.: del llatí vulgar mŏllĭare, ‘reblanir, fer moll, estovar’.

CMN, JB