dilluns, 30 de maig del 2011

Ser un *gramàntul

Ser una persona desaprofitada, de poc profit, que no serveix o no vol treballar..
vegeu *gramàntul
Seria alguna cosa així com un perdut, bandoler en el sentit de golfo, que no aprofita per a taco d'escopeta...
JB

gramàntul

[gɾamántul] subst. i adj. gramàntol, gramanto. 1. Alatrencat; pollastre alatrencat.
2. Carranc de riu.
3. Persona desaprofitafa, de poc profit.
Ex: Està fet un gramàntul!
ETIM.: desconeguda
La forma gramanto es troba en el diccionari de Carles Ros, citat per Martí Gadea i emprat per Enric Valor a les Rondalles.
JB

Ser una gramalla

Loc. Ser una persona poc disposada, poc faenera i grandassa.
vegeu gramallla
MCGM

gramalla

[gɾamáʎa] subst. f. Túnica llarga fins als peus que portaven els homes i les dones a l'edat mitjana. I en particular era el vestit dels governants: consellers i regidors.
ETIM.: del grec grammátika (γραμματικα), en llat grammatica vestis 'vestit propi dels notaris i escrivans', dits grammatici en el ll. medieval.
MCGM
gramalla

*tratge de bany

Loc. castellanismevestit de bany; banyador. Forma antiga d'anomenat la indumentària per a prendre el bany; és una referència als mallots complets tant d'home com de dona. 
RM
Tratge de bany

*andragó

[andɾaɣó] subst. m. dragó. Rèptil sauri de la família dels gecònids, del gènere Gecko, que té el cap gros, els dits molt eixamplats, el dors grisenc o negrós i la panxa blanquinosa; és tímid i inofensiu, i habita per dins forats de paret i cases velles.
Ex: Matava els *andragons amb el seu rifle de balins.
cast. salamanquesa.
ETIM.: del llatí dracōne vegeu els comentaris
Hipòtesi: Amb l'afegit de l'article personal en com marca de respecte per tal de conjurar els efectes nocius que li eren atribuïts?
CMN
endragó

Ser una andròmina polsosa

Expressió que qualifica algú de ser inútil; de ser un 'poc trellat' o un 'poca solta'; algú que ocupa lloc i que no fa ni aporta res; algú poc disposat, poc faener i grandàs; algú detestable.
Diàlegs dels informants:
- Ës un insult afectuós que fa pensar a les coses velles que estan criant pols a la pallissa o a la cambra i que servixen de ben poc o fan poc servici.
- Jo sempre l'he sentida aplicada a persones.
- Clar, per això és un insult amable. És una forma fina de dir 'poc trellat', 'poca solta' en lloc de dir 'inútil'. 'destrellatat'…
- Ah, jo no li donava eixe sentit. Per a mi era algú vestit un poc com un fantasma, amb roba gran i passada de moda.
- Imagina't una roba vella penjada a a cambra. També podria considerar-se eixe valor 'fantasmagòric'.
- Estàs feta una andròmina vella.
- A perssones sempre l'he sentida referint-se a aquelles que ocupen lloc i no fan ni aporten res. Com faristol, que si que apareix a l'Alcover en este sentit.
- Algú detestable o insuportable.... estàs fet una andròmina polsosa.
- Estar feta una "gramalla" és un poc menys, poc disposada, poc faenera i grandassa.
- Jo em pensava que andròmina polsosa era un trasto que no serveix per a res.
- Això trobe que és en sentit literal.
LLN, MCGM, LMM, RM, RMS, VL, JB

andròmina

[andɾɔ́mina] 1. subst. f. Cosa inútil o que fa nosa.
Ex: Lleva d'ací totes eixes andròmines!
2. m. El qui conta mentides o afalaga per enganyar. 
Ex: Va, home, no sigues andròmina. Això no s'ho creu ningú.
cast. trapacista.
3. pl. Eines o artefactes, en general, dels que serveixen per fer qualsevol cosa.
Ex: Té la pallissa plena d'andròmines.
cast. enseres, cachivaches. 
ETIM.: probablement és certa l'etimologia proposada de Corominas DECast, i, 209-210, que fa venir andròmina del nom mitològic Andròmeda, personatge d'una famosa faula que, contada a la gent, devia semblar tan fantàstica i absurda que el dit nom hauria esdevingut sinònim de ‘faula, mentida, embolic’. (DCVB)

Cantar l'esquellada

[kantáɾ laskeʎá] Acció d'escarni dels vidus que es tornaven a casar.
Mon uelo, viudo, es va casar amb una viuda cap als anys 1940, sembla ser que estava mal vist ( si vegueren lo que passa ara!!) i ho va fer a les 8 del matí un dia de faena per a que no li cantaren l'esquellà (una colla que anava amb esquelles a fer escarni dels pobres viudos)
FMB

Estar *emfambrat

[estáɾ aɱfambɾat] loc. verbalPatir fam, patir gana molt intensa.
Ex: Encara no dinem? Estem emfambrats!
cast. hambrear, estar hambriento.
ETIM.: fam ve de l'acusatiu del llatí fames, famis, que passa a ser fame; el nostre mot sembla venir del llat. vulg. *famen, -ĭnis, del qual procedeix el castellà hambre per evolució del grup -mn- a -mbr-. Tenim doncs dues possibilitats:
a) Que siga una construcció popular sobre la base de hambre (*enhambrado) amb emf-.(en- fam).
b) Que vinga d'una evolució paral·lela d'origen mossàrab, més pròxima de les solucions evolutives castellanes que no de les catalanovalencianes.
MCGM, JC
el grup musical La comuna de la Font d'En Carròs, canta:
El tercer món mor emfambrat
està malalt i endeutat
Fons Monetari fins a quan?

trau

[tɾáw] subst. m. 1. Forat llarguer practicat a una tela, cuiro, etc., per a fer-hi passar el botó.
Ex: No li faces massa gran el trau que el botó se n'ìxirà.
cast. ojal.
2. Incisió profunda feta al cos d'una persona o animal per ferida d'instrument agut, per colp violent, etc.
Ex: Se'n va vindre tot xorrant sang. Li havien fet un trau al cap.
cast. agujero.
ETIM.: d'un mot probablement gàl·lic *traucum, mat. sign., del qual sembla esser una variant la forma traugum que apareix en la Lex Ripuaria. (DCVB). d'origen preromà, probablement d'un mot gàl·lic *tráokom 'forat'. (GDLC)
AL

pereta

[peɾéta] subst. f. Dispositiu d'interruptor elèctric, amb semblança figurada a la forma d'una pera, que va entre l'endoll o la font d'alimentació i l'aparell elèctric.
ETIM.: del llatí vg. pĭra, var. del clàssic pĭrum, 'pera'.
pereta antiga
pereta moderna

*perilla

[peɾíʎa] subst. f. bombeta. Làmpada elèctrica formada per una ampolla de vidre a l'interior de la qual hi ha un filament metàl·lic, generalment de tungstè, que produeix llum per incandescència en circular-hi el corrent elèctric.
Ex: No toques la *perilla, que crema.
cast. bombilla.
ETIM.: ETIM.: del llatí vg. pĭra, var. del clàssic pĭrum, 'pera'. 
Tot i que es considera un castellanisme, el diccionari de la RAE no en recull l'accepció de l'enginy elèctric.