dijous, 2 de juny del 2011

*xèrcia

[sέɾsia] eixàrcia, xàrcia, xarxa substf. 1Ormeig de pescar constituït per un teixit de fils nuats formant una retícula quadrada o rombal, anomenada malla que permet al peix ficar-hi el cap, però no eixir-ne quan se'n vol retirar, perquè hi queda agafat per les ganyes.
2. Teixit de les xarxes de pescar, fabricat amb torçal de cotó o amb fil d'abacà, de cànem, de lli o, modernament, de niló.
cast. red.
ETIM.: del gr. ἐξάρτια, ‘aparells d'un vaixell’.
Xècies al sol a la platja d'Oliva (font: Oliva: història fotogràfica)

xèrcia


gambosí

[gambuzí] o [gambuzí] subst. m. gambosins (pl) Antigament era una espècie de nansa de boca estreta, feta de joncs, que serveix per a pescar anguiles en les sèquies. Actualment  és una bossa de xàrcia fixada a l’extrem d’una canya o d’un pal, semblant a un salabre
El gambosí s'utilitza per a agafar gambeta, carrancs i peixet menut (gambússies...) per a emprar-los com a *ascà (esca/esquer) en el moment de pesca.
vegeu salabre, *xèrcia
JC
gambosí

Anar-se'n de la tòtina

No estar bé del cap; estar boig; desvariar.
vegeu tòtina
MCGM

tòtina

[tɔ̞́tina] subst. f. Cap, cap gros
Ex: Què fas? Tu te'n vas de la tòtina, o què?
cast. cabezota, calabaza.

jugarrí

[ʤuarí] subst. i adj, jugarrina (f) Juganer. Que està sempre jugant.
Ex: Este xiquet tan *jugarrí no faria mai els deures.
cast. juguetón
ETIM.: del llatí iŏcāre, ‘divertir-se amb burles o facècies’, que en llatí vulgar prengué el significat de ‘dedicar-se a un joc’ substituint al clàssic ludĕre, així com iŏcus va substituir a lūdus ‘joc’. amb un acabament poc freqüent en-arrí, que recorda el sufux basc -arri / -ari que expressa la condició, l'estatus. Cal documentar-la.

maganxer

[maɣaɲʧéɾ] o [maɣaɲʧeɾo] subst. i adj, maganxera (f) Que fa maganxes, trampes.
Ex: No sigues *maganxera i mostra el teu joc!
vegeu maganxa
PSM, VMV

maganxa

[maɣáɲʧa] subst. f. Embull, acció enganyosa.
Ex: No jugues amb eixe, que fa moltes maganxes!
cast. lío, trampa.
ETIM.: incerta.
Hipòtesi: del cast. manga ancha, pel que fa a les mànegues amples dels que hi guarden les cartes per fer trampa.
PSM, VMV

*convenencier

[konvenensiéɾ] o [konvenensiéɾo] subst. i adj, convenenciera (f) Que sols et vol per a la conveniència.
Ex: El meu gat és un *convenencier i sols ve a menjar i a dormir a casa.
RM

*vetorino

[vetoɾíno] vitet, vitx, bitxo subst. m. 1. Varietat de la pebrera (Capsicum frutescens) conreada pels seus fruits. Fruit petit i allargat en forma de banya i intensament picant, amb diverses aplicacions culinàries.
ex: La ferida em cou més que un *vetorino.
cast. guindilla
2. Penis dels animals de càrrega.
ETIM.: del ll. vĕctis 'barra, palanca', que passà al cat, medieval com vit 'penis'. L'acabament -orino, és atípic. sembla un diminutiu italià o fins i tot mossàrab que caldria documentar.
També és un malnom d'Oliva: el Vetorí
Vitet, vetorí o vitolina: es tracta d'una espècie de pebrera fina picant.
MAFS, JC
vetorinos

salabre

[saláβɾe] o [salɔ́βɾe] subst. m. Instrument de pescar que consisteix en una bossa de xarxa fixada a l’extrem d’una canya o d’un pal (DIEC). Serveix per a *salabrar el peix.
Ex.: En una mà sostenia la canya i en l'altra el salabre. Però hi estava tan ple de senill i el llobarro era tan gros que quan va intentar salabrar-lo es va soltar de l'ham.
ETIM.: incerta, però probablement d'una forma llatina *salābrum proposada per Corominas DECast, iv, 124. (DCVB)
vegeu gambosí
JC
salabre

pencar

[penkáɾ] v intr col·loq Treballar o esforçar-se molt en una faena ingrata i no desitjable.
Ex: Tot el dia pencant per quatre perres.
ETIM.: del cast. apencar ‘sofrir’, relacionat amb el cast. ant. pencar «azotar con la penca» (G. de Diego Dicc. 4923 a). (DCVB)
de penca d'origen incert, potser d'un primitiu fulla pe(d)enca, der. de pes, pedis 'peu', ja que les penques solen eixir directament del peu.
JC

*convinencier

[konvinensiéɾ] o [konvinensiéɾo] subst. i adj. convinenciera (f) Propi de la conveniència; que actua segons li convé o que busca bones oportunitats; oportunista.
Ex: Quin xic més convinencier. Ara ve i ara no ve.
ETIM.: del llat. convenientia, derivat de *convenència o *convinència, formes vulgars valencianes, per conveniència o convinença.
RM