dimarts, 21 de juny del 2011

Rebollet

[reβoʎét] 1topon. Despoblat i antic castell que estava situat en terme de Rafelcofer (Horta de Gandia). E sobre açò assetiaren Rebolet e preseren-lo, Jaume I, Cròn. p. 328. E puix pres Bayrén... e Vilallonga e Rebollet e Gallinera, Muntaner Cròn., c. 9. (DCVB)
2. subst. mBosc de rebolls; conjunt d'alzines o roures tallats i que han tornat brotar.
cast.carrascal, rebolledo.
ETIM.: del llatí *repullētu, ‘rebollar’.

refillol

[refiʎɔ́ɫ] subst. m. 1. Brot.
cast. renuevo, vástago.
2. Floc de cabells que penja sobre el front; mata de cabell que no es pot incorporar al sentit del pentinat.
cast. rizo, remolino.
ETIM.: del llatí fīliŏlu, ‘fillet’ amb el prefix re- que expressa reiteració.
vegeu *revetxí.
RMS

*revetxí

[revetʃí] subst. m. reveixí. vegeu refillol
ETIM.: probablement d'una forma llatina *reversīnu, derivada de revĕrsus ‘revés, contrari’. Documentat també a Mallorca.
No està recollit en el diccionari però anomenem reveixí (no normativament sovint pronunciem *revetxí/revetxinat*) els brots laterals que ixen de certes plantes com les tomaqueres (i que s'han de retirar clar).
AM

*revetxinar

[revetʃináɾ] o [reβetʃináɾ] reveixinar v. tr1. Girar en direcció contrària a la normal; caragolar violentament; trencar *revetxins; arrancar.
ex: Mon pare em portava tots els anys a *revetxinar tomaques.
2. v. passiu estar *revetxinat: estar passat; estar comentat execissivament.
ETIM: derivat de *revetxí (reveixí).
diàleg dels informants:
– Jo també he sentit dir a ma casa que una cosa "estava revetxinada" quan se n'havia passat o que ja se n'havia parlat d'ella massa vegades.
– També es rebetxinen algunes plantes,però ara no sé exactament a què es refereix, però també ho he escoltat.
– Revetxinar.... trencar els brots no volguts de certes plantes... tomaqueres sobretot...
AM, MCGM,  RM, JB, XL

com ell assoles

loc. adv. de quantitat superlativa, amb aspecte comparatiu
Ex: És cabut com ell assoles.