divendres, 24 de juny del 2011

bacora

[bakóɾa] subst. f. 1. figaflor Figa de pell negra, molt primerenca i saborosa. Fruit d'una de tantes varietats de figuera (Ficus carica) que tenim, la bacorera..
cast. breva, macoca.
2. Parts genitals externes de la dona.
Ex.: Mira, saps que et dic? Toca't la bacora.
3. adj. bleda Persona fluixa o inútil per curtor d'enteniment.
Ex.: Seràs bacora! No veus que t'ha pres el pèl?
cast. breva.
«A Sant Joan bacores, i a Sant Pere les millores» (documentada també a Pego);
«A Sant Joan, bacores, | verdes o madures, | però segures» (documentada també a Albaida).
ETIM.: de l'àrab bākûra, mat. sign., derivat de bākûr 'precoç']
Madura a finals de juny d'ací l'expressió "Per Sant Joan bacores; verdes o madures però segures". "La figa per a estar bona ha de tindre tres senyals: pansideta/madureta, clevillada i picadeta de pardal".
JC
bacores