dijous, 7 de juliol del 2011

canyada

[kaɲá] subst. f. 1. Multitud de canyes. Vall estreta plantada de canyes.
2. Colp pegat amb una canya.
Ex.: Li va arrear una *canyà que el va tombar a terra.
cast. cañazo.
3. col·loquial Un pagament excessiu.
Ex.: No torne a eixe bar. M'han pegat una *canyà que m'han deixat tremolant!
4. nom de lloc: camí de les canyades [kamíleskaɲáes] (entre Oliva i la platja).
ETIM.: derivat per canya, del ll. canna més el sufix -ada que expressa conjunt. Els topònims Canyada solen correspndre al cast. Cañada amb el significat de ‘vall estreta’, ‘faixa de terreny on creixen canyes’ o a 'vía para los ganados' DRAE.

albardissa

albardissa (font: MAFS)
[albaɾdísa] subst. f. Formació vegetal o canyissada dreta que serveix de tanca d'un corral o altre tros de terra.
ex: L'albardissa salvava l'hort de les ponentades.
ETIM.: de barda, segurament d'un preromà *barda 'clos, material per a reforçar tancats, especialment bardisses, branques' amb el sufix -issa que expressa multiplicitat que va formar bardissa 'formació vegetal espessa i impenetrable', prefixat amb l'article aràbic al-.
comentari de l'informant:
A Oliva sempre s'ha dit "albardissa" en lloc de "bardissa". No sé si és perquè prové d'un arabisme però sempre ho he sentit així.
Pot ser "albardissa" de canyes, de xiprers, de ferro. És la mitjanera que sol rodejar una propietat agrícola.

MAFS

*anouer

[anowéɾ] subst. m.  noguer, noguera. Arbre de la família de les juglandàcies, espècie Juglans regia, corpulent, de fulles compostes, grans i ovalades, dentades, formades de set o nou fulloles, flors masculines en aments pènduls i les femenines solitàries, i fruit globós (la nou), comestible, amb l'endocarpi dur i valves que no se separen per si soles.
cast. nogal.
La fusta de l'arbre, molt usada en la construcció de mobles.
ETIM.: del llatí *nucariu, mat. sign. (derivat de nŭce, ‘nou’, nom del fruit del dit arbre).
vegeu *anou

*anou

[anɔ̞́w] subst. m. nou ( f.) 1. Fruit de l'*anouer o noguer, de forma globosa, de tres a quatre cm. de diàmetre major, amb clovella dura y el bessó dividit en dues meitats (grells o grills) separades per un tabic prim.
cast. nuez.
2. *anou del coll Protuberància formada a la part anterior del coll pels cartílags de la laringe.
cast. nuez de Adán
ETIM.: del llatí nūce, mat. sign. de nux, nŭcis, amb canvi de la ū en ŏ (*nŏce) produït probablement per creuament amb el cèltic knŏva, mat. sign. (segons J. Coromines). El fals prefix a- és resultat de l'aglutinació de la -a de l'article femení, per haver-se interpretat la nou com si fóra l'anou. El pas al masculí es troba afavorit per la terminació del mot, més pròpia de noms masculins que de femenins.

bufa

[búfa] subst. f. 1. bufeta Òrgan muscular i membranós, semblant a una bossa, on es deposita l'orina segregada pels ronyons o la fel del fetge.
Ex.: Ai que em pixe! Tinc la bufeta a punt de rebentar!
cast. vejiga.
2. Globus
Ex.: Tres bufes, una pesseta a cal Quixalo.
cast. globo
3. Bosses que queden després d'encollar malament.
Ex.: No veus que la xapa està plena de bufes?
4. Inflor que es forma en el pa mal cuit.
Ex.: El pa d'eixe forn té massa bufes.
5. Ventositat que s'expel·leix sense soroll. Llufa.
Ex.: Es va tirar una bufa i les finestres estaven tancades.
cast. follón.
6. Vanitat, aparença vana.
Ex.: Mare! Des de que té *dinés, no veges tu quina bufa! 
7. Embriaguesa 
Ex.: Va agarrar una bufa de categoria.
8. Embotit.
vegeu garró
ETIM.: de l'arrel buff-, onomatopeia de l'acció de bufar o expel·lir l'aire.
embotit en forma de bola, i sabor paregut a la botifarra de carn.
MCGM, PSM, JC, RMS