diumenge, 24 de juliol del 2011

Mirar contra el govern

Aquesta expressió es diu quan una persona té la vista que pareix que un ull mira a dreta i l'altre a una altra direcció (que és estràbic) i sobretot que fa cara de pocs amics, cara de no fiar-se d'ell, cara de males intencions... Sempre s'ha de dir aquesta expressió de forma humorística, amb segona intenció.
vegeu *bisco fer mirada
JMS

casar

[kazáɾ] v. tr. i pron.  1. Unir o unir-se en matrimoni.
ex: Es varen casar ahir.
2. Disposar dues o més coses de manera que facen joc o tinguen correspondència justa les unes amb les altres.
ex: Portaré el xiquet al dentista. Les dents no li casen.
3. Lligar bé, avenir-se dues o més coses.
ex: Busca que casen bé els colors!
cast. casar.
4. En els jocs infantils o de sort, posar els diners que s'ha de jugar.
ex: As de copes! Et toca casar a tu.
cast. meter.
ETIM.: verb derivat del llat. casa 'edifici habitable'.
VCP

creure

[kɾéwɾe] v. 1. intr. Tindre fe (abs. sense complement 'tindre fe religiosa').
ex: Ell creu. És catòlic practicant.
2. intr. Adherir-se a una cosa com a vera, o a una persona com a veraç (amb el complement introduït amb la preposició en).
ex: Si no crec en mon pare, en qui puc creure?
3. intr. Tindre fe en la realitat, en l'eficàcia, en la probabilitat, d'una cosa.
ex: Creia en la teoria de la evolució.
4. intr. Tindre fe en la veracitat d'algú, en la seua virtut.
ex: Creuré en tu si m'ho demostres.
5intr p ext Creure en la paraula d'algú.
ex: Crec que no m'enganya.
6. tr. o pron. Tenir (algú) com a veraç en allò que diu.
ex: Es creuen que ella canviarà les coses.
6. tr. Admetre (alguna cosa) com a certa. Creure's una cosa.
ex: Ja creus que és el teu fill?
7. tr. Tindre per veraç, per veritat; opinar, pensar-se.
ex: Creus que la tecnologia ho resol tot.
8. tr. i pron. Imaginar-se, pensar-se.
ex: Em creia que ja no vindria.
9. tr. Considerar, tindre per tal o tal cosa.
ex: Creurà que no és ta casa.
10. tr. Esperar o témer que passarà alguna cosa.
ex: Tots creien que pedregaria.
11. tr. Obeir. Creure els pares, l'oncle, els mestres; fer allò que altre diu que es faça.
ex: Si no creus *als pares, no tindràs Reis.
12. abs. Esta xiqueta, ni creu ni creurà. És massa cabuda.
ETIM.: del llat. crēdĕre; més acusatiu (sense prep.: 'acceptar, assumir, adherir-se'; amb prep. in 'creure' en sentit estricte): totes les accepcions, llevat de 11 i 12;  més datiu sense prep. 'obeir' (11 i 12).
Les accepcions 11 i 12, molt arrelades al parlar tradicional, van perdent vigència davant de obeir.

*escófia

[askfia] còfia escòfia 1. Cobricap lleuger, a manera de gorra, de formes i de grandàries diferents, feta de tela, de randes, de cintes, etc., que se subjecta amb una veta davall la barba i que solia formar part de la indumentària de les criades, de les dones de certes comarques, de les monges d'algunes congregacions, etc.
ex: Posa't l'ascófia, que ve el senyoret.
2. Dona poc intel·ligent, ingènua, de poc caràcter, dit en to despectiu.
ex: Has vist quina escófia? Creu que el cotxe és meu.
cast. cofia.
ETIM.: del llat. tardà cofia, mat. sign, d'origen incert potser germànic; en aràbic kūfiya, traduït en llat. per «capellus», encara que no sembla provenir de l'àrab.
JNC, MLC

minxo

[mínʧo] subst. m. Pa de dacsa, menjar de guerra i postguerra.
Coca de farina de blat dindi amb oli i una sardina (Vall de Gallinera). (DCVB)
malnom d'Oliva
diàleg dels informants:
–Quina gràcia, a la vall de Gallinera els minxos són les coques de dacsa, les nostres coques a la calfó.
–En Castell de Castells els minxos son uns pastissos grans de verdura que els fan fregits, i estan fets en la mateixa pasta de les coques de dacsa.
–Més que pa, ma mare (que no el podia oldre) deia que era més xafat (que no "trumfava"). Era una coqueta allargada, com si fóra un panet, però d'un dit de grossa, i a vegades li feien ditades al mig.
MCGM, PSM, CL

*cascavellico

[kaskaβeʎíko] substm. Espècie de pruna menudeta i molt pedunculada, que està amb les altres al voltant d'un eix, de manera que semblen cascavellets.
cast. cascabelillo, ciruela de dama.
ETIM.: del cast. cascabel, ‘cascavell’ amb el sufix diminutiu aragonés -ico.
Cascabellicos, escabellicos... Són uns fruits de *ciriueler (Prunus domestica) -*ciriuelos o prunes- no gaire comercials perquè la pell és molt fina i es fan malbé prompte, i perquè són xicotets. Pense que encara se'n poden trobar algun divendres a la plaça. Són molt dolços i aromàtics. Per a fer el *ciriueler s'empelta sobre l'ametler la varietat desitjada.
JC
cascavellicos