divendres, 29 de juliol del 2011

femella

[feméʎa] subst. i adj. f. 1. Animal del sexe femení.
ex: El mosquit femella és el que pica.
cast. hembra.
2vulg. per designar la parella, l'esposa.
ex: La meua femella fa una paella de categoria.
3. Barb mediterrani (Barbus guiraonis).
Sols ho he sentit a pescadors/caçadors de la marjal, en cap altre lloc del País Valencià. Aquest peix no té valor comercial. Es troben al Bullent perquè volen aigua neta i bastant oxigenada, sobretot als trams més alts del riu. No s'alimenten d'altres peixos, però mengen qualsevol cosa; els he observat menjant figues, olives o inclús taronges que cauen al riu dels arbres dels marges.
Confirme que són boníssimes. Es diu que el tast del peix depén en gran mesura del cuiner. Ara, aquest animalet es deu tornar a l'aigua sempre que es puga. Encara que en alguns llocs puntuals pot tenir una població abundant i estable, es considera una espècie rara -quasi vulnerable- que està en recessió. Cal conservar-la.
JC
femella barbus guiraonis

farol

[faɾɔ́ɫ] subst. m. 1. Fanal.
ex: Han posat farols nous al carrer Major.
cast. farol.
2. Ostentació vana, exhibició vanitosa.
ex: Quin farol des de que té quatre xavos!
cast. farol.
ETIM.: derivat de far (del llat. pharus, del gr. φάρος) més el sufix -ol 'menut'. Segons qui, pres del cast. farol.
hipòtesi:
Podria haver passat al castellà des de la nostra llengua o des de l'occità. El sufix llatí -ŏlus, amb o breu (ŏ), té una evolució en castellà sistemàtica a diftong [ue] (-uelo) i en el nostre cas en o oberta [ɔ́].

farolet

[faɾolét] subst m. dim. de farol.
1. bombolla Figura circular glòbul ple d'aire, que es forma mesclant sabó i aigua, remoguts, i bufant sobre el contingut a través d'un canut.
ex: Miràvem els farolets envolar-se a la llum de migdia.
cast. burbuja, pompa de jabón.
2. Bombelletes que fan els nadons quan bufen la saliva tot fent petorrets.
ex: Mira el meu xic com fa farolets!
3. fanalet Meló d'Alger menut buidat de la polpa, decorat, i amb un llum a l'interior. 
El farolet és una festa tradicional valenciana (des del segle XVIII). Durant les nits d'estiu se solia sopar a la fresca, al carrer.  El sopar acabava amb un meló d'Alger com a postres. Els melons verds o de final de temporada, que solien ser menuts o que estaven passats, s'aprofitaven per fer farolets.
Se'n tallava la part superior, es buidaven amb una cullera i se'ls llevava la polpa. Amb un ganivet o una navalla, s'hi feien dibuixos a la pell, els dibuixos més tradicionals el sol, la lluna, una escala, una caseta... S'hi obrien forats de ventilació i s'hi introduïa una espelma (una bugia, un tros de ciri) que il.luminava els dibuixos. Els xiquets i les xiquetes passejaven pel carrer tot cantant la cançó del sereno.
LLN

Fer mirada

loc. verbal Ser estràbic.
Forma educada de dir-ho.
MCGM, JNC