dijous, 8 de setembre del 2011

bordar

[boɾðáɾ] udolar v. intrFer udols.
ex: El gos no va parar de bordar tota la nit.
cast. aullar.
ETIM.: el germ. bord, ‘vora’ formant del verb abordar 'acometre un vaixell' que passà al mallorquí a bordar 'acometre un gos o altre animal; lladrar'.
Va passar a estar en desús quan el verb brodar va passar a ser *bordar o per metàtesi de la [ɾ] o per incorporació del castellanisme bordar. bordar va ser sustituït pel castellanisme aullar. El verb estava viu a Oliva fins els anys 50 de segle XX.

*bordar

[boɾðáɾ] vulgarisme i castellanisme brodar v. tr. 1. Ornamentar un teixit amb dibuixos fets amb passades d'agulla enfilada.
ex: De menuda anava a *bordar al carrer *l'Iglésia.
2. Afegir ornaments o detalls embellidors.
ex: Encara li falta bordar les inicials a *l'aixuar.
ETIM.: del germ. *bruzdan, mat. sign.