dimarts, 27 de setembre del 2011

testa

[tέsta] subst. f. Cap d'una persona o d'un animal.
ex: No et preocupes. No s'ha fet mal. Té la testa dura.
ETIM.: del llatí tĕstu (neutre indeclinable) 'tapadora o recipient de terrissa'. Posteriorment es va generar un plural neutre analògic tĕsta 'petxina; closca; teula; rajola; recipient de terrissa', en llatí tardà 'crani; cap'.
La pronunciació normativa és [tésta]. El pas a [tέsta] es deu segurament a una harmonia vocàlica generada per l'articulació tradicional de les [a] final àtones com [ɛ]: [téstɛ]>[tέstɛ]. La pèrdua de vitalitat de l'articulació s'ha resolt com [tέsta].
A Oliva testa té una marca semàntica de displicència.
Fer-se mal al cap.... Fer-se mal a la testa.
Tindre maldecap.... Fer-li mal la testa.
JB

test

[tést] subst. m. 1. Recipient de terrissa, especialment en forma de con truncat, que, ple de terra, serveix per a criar-hi plantes vives.
ex: Compraré un test per a les clavellineres.
cast. tiesto, maceta.
2. Fragment d'un objecte de terrissa trencat.
ex: Buscava tests per a *juar a dones.
cast. tiesto, casco, tejoleta.
3. Fang cuit, terrissa.
ex: Voràs que bo si ho fas en cassola de test!
cast. tierra, barro.
ETIM.: del llatí tĕstum, mat. sign. tĕstu (neutre indeclinable) 'tapadora o recipient de terrissa'.
En val. medieval, significava 'crani'.