divendres, 7 d’octubre del 2011

bacona

[bakóna] truja subst. f. 1. Femella del porc, especialment quan és destinada a la cria.
2. Dona bruta o deshonesta, físicament o moralment; dona poc endreçada, poc neta (insultant):
ex: Mira quines taques i quins *pètols! Estàs feta una bacona.
ETIM.: de l'antic fràncic bakko. (DCVB)
d'origen incert, potser del germ. occidental. bak 'dors, espatlla' o potser, en el sentit de 'porc', d'un preromà i pregermànic *bakkon. (GDLC)
diàleg dels informants:
Bacona és, *cerda, porc, senglar, *cotxina, marrana... etc. Mala bacona estàs feta. Mala *cerda estàs feta. O en masculí baconet (que s'utilitza sobretot per als xiquets: Ai, mare, el meu xic! Que menjant s’ha fet com un baconet!
JMN

En acabant

[en akaβánt], [aŋkaβánt], en acabar loc. adv. de temps: després.
ex: T'ho donaré en acabant.
Expressa un temps futur pròxim i sense contextualitzar. De fet moltes vegades s'empra de mode tan lexicalitzat que de fet no hi ha cap acció que calga 'acabar'.
AL

gorg

[góɾk] subst. m. Clot en el llit d'un corrent d'aigua, on esta s'entolla o alenteix el seu curs.
ex: Tenia un trosset i una caseta al riuet del Gorg.
cast. hoya, olla.
ETIM.: del llatí vulgar *gŭrgu, alteració del ll. cl. gurges, -ĭtis 'gorg; mar fonda; gorja (gola) humana'.
topònims: riuet del Gorg, platja dels Gorgs, partida dels Gorgs
AM, JC