diumenge, 9 d’octubre del 2011

clavill

[klavíʎ] clevill, clivell, clivella subst. m. 1. Escletxa, raja, tall estretobertura rectilínia més o menys profunda que es produeix en la terra, en un mur, a la fusta, a la fruita, etc. o en certs cossos sòlids quan es contrauen o per l'acció del temps.
ex: Les motlades estan plenes de clavills.
2. Fissura que es produïx en un material de revestiment o en un element estructural quan, en assecar-se, s'encollix.
ex: Mira tu quin clavill li ha eixit al lluït d'eixe marge!
cast. grieta, hendidura, rendija.
3. Obertura estreta i allargada o fissura menuda produïda en l'epidermis i en la part superficial del derma, en un cos per vellura, sequedat, malaltia, etc.
ex: Tenia la pell plena de clavills per la gelor.
cast. grieta, hendidura, resquebrajadura.
ETIM.: de clevill, metàtesi de clivell des de clivella del llatí *crepĭcŭlamat. sign. La masculinització ha donat origen a la forma clivell, i tal vegada per contaminació de clavilla s'han produït les formes clavill i clevill. (DCVB)
de crivell, possiblement per una assimilació a distància de la segona consonant inicial cl- i també per influx de mots parònims més o menys afins, com clavar. (GDLC)
JC

motlada

[moɫɫá/moɫá], [mauɫɫá/mauɫá], [muɫɫá/muɫá], [asmoɫá], [amboɫá] … almotlada, revoltó subst. f. Espai voltat que hi ha entre biga i biga, teginada; volta que deixa el motlle entre cada dues bigues d'un sostre.
cast. bovedilla
ETIM.: del llatí modŭlu‘manera, forma, model’–dimin. de modus 'mesura'–, que passa a modŭlata. Hi ha  en algunes pronúncies el rastre de l'article àrab al- sobreafegit: [asmoɫá], [amboɫá].
diàleg dels informants:
–Ma uela em dia quan estava en la primera planta de casa no botes tant que somouràs les ''esmolaes''(o alguna cosa pareguda) 
–Ma mare diu maulaes 
–Les "mulaes" de fusta, les bigues 
–En la cançó "Romanç de Senyera" de Pep Gimeno el Botifarra, diu: "Aigüa fins les almotlades"
–Jo li he sentit dir a la meua àvia ambolaes...
VCP, LLN, GB, JBM
motlada

badat

[baðát] subst. m. Clevill menut.
ex: Esta tassa té un badat.
ETIM.: del participi passat de badar, substantivat.
vegeu badar

badar

[baðáɾ] v. tr. i pron. Obrir al llarg, produir un clevill. 
ex:  La portada va badar el vidre.
ETIM.: del llatí *batare, onomatopeia de l'acte d'obrir la boca. (DCVB)
del llatí vulg. batare, 'estar més o menys oberta una cosa susceptible d'obrir-se`, der. de bat, d'origen onomatopeic, d'on degué derivar *bataculum 'clevill, escletxa, badall' i d'aquí el verb bataculare 'badallar'. (GDLC)

esquerda

[askέɾda] subs. f. 1. Fragment agut que es desprén d'un cos dur en rompre'l (ús quasi nul).
cast. esquirla, rancajo
2. Estella llarga i prima.
ex: Li trauràs millor l'esquerda si tens unes pinces.
ETIM.: del germ. frànc. *skĕrda / *skarda, mat. sign.
noteu que:
hi h hagut un desplaçament semàntic des de 'obertura prima, allargada i profunda' –espai– a allò que se n'ha després –volum–. L'obertura prima i llarguera feta a un cos dur que s'ha romput ens remet a clevill.
vegeu *clavill
VCP