dimarts, 18 d’octubre del 2011

Me n'entre a un hort…

Me n'entre a un hort, 
a genollons, 
a collir codonys. 
Codonys collits 
amb la punta dels dits.
Travallengua tradicional d'Oliva.
MASF

*esgunsadora

[azɣunsaðóɾa] engrunsadora, engronsadora, gronxador subst. f. Seient que penja de dos cordes o cadenes fortament fixades a una biga, travesser, etc., que s'usa per a engrunsar-s'hi.
ex: Mira quina *esgunsadora més bonica *mos ha fet el pare!
cast. columpio.
ETIM.: postverbal de *esgunsar
vegeu *esgunsar
*esgunsadora

*esgunsar

[azɣunsáɾ] engrunsar, engronsar, gronsar, gronxar … bressolar v1tr. i pron. Comunicar un moviment de vaivé (a un cos suspés). 
ex: Encara que *l'esgunsara, el xiquet no s'adormia.
2. tr.pron. Comunicar (a un cos), respecte a un punt d'ell mateix, un moviment de vaivé. 
ex: *Esgunsava el balancí mentre cantava una cançoneta.
3. tr. i pron.  p. ext. El menut *esgunsava el major. Veges tu!
cast.: mecer, hamaquear, acunar. mecer, columpiar, balancear
ETIM.: probablement d'una base indoeuropea krontio, que hauria donat *cronticare d'on gronxar en els parlars del nord, i *crontiare (segons  Coromines), d'on gronçar (grunsar/gronsar) en els del sud; relacionable amb l'occità crossar ‘bressar’. 
En el nostre cas hi ha una confusió molt comuna es-/en- i una caiguda de la ròtica bategant [ɾ] per simplificació del grup consonàntic.
XL, JC, JB

gronsa

gronsa
[gɾónsa] subst. f. Tremuja del molí d'oliva o de gra. Dipòsit de fusta o caixa en forma de tronc de piràmide o de con invertits que funciona com un embut on s’aboquen per l'obertura superior les olives o el gra, deixant-los caure per la inferior. D’ací passa a les moles.
cast. tolva
ETIM.: sembla derivat postverbal de gronsar = gronxar, pel moviment de vaivé de la tremuja del molí.
vegeu trompellot
A L'almàssera, crec recordar que haviem dit els esportins, ens faltaria la gronsa i el trompellot i fem tot el procés. Les olives arriben a l'almàssera i és xafiguen amb la gronsa (corretja de ferro?) i el trompellot (pedra amb forma de cono).
PSM

ai me!

loc. interjectiva vaja! caram!
ex: Ai me! Estàs poc bo! No digues això, home!
ETIM.: composta de la conj. exclamativa ai que expressa llàstima, dolor o temor i de me, forma de l'acusatiu-datiu del pronom personal de 1a pers. que vindria a ser literalment 'ai de mi' en paral·lel o procedent de la interjecció italiana aimè (it. mod.) o ahimè (it. antic).  La forma de construcció és molt semblant a la nostra forma antiga ai las! (ai + las ant. 'Infeliç, desgraciat', –com en francés hélas– 'per desgràcia, dissortadament'.
L'altra hipòtesi ens remet a la contracció de l'imperatiu de mirar: mira > me amb el mateix sentit: ai mira > ai me.