dijous, 20 d’octubre del 2011

brivada

[bɾivá] subst. f. Moviment fort i sobtat cap avant; reacció agressiva sobtada i inesperada; mala reacció.
ex: Eixa xica té una brivada que *mos tomba de tòs.
cast. embestida.
ETIM.: derivat de briu 'energia, força de coratge', del gàl·l. *brīgos, mat. sign
MCGM

Anar *esgunsant-se

loc. verbal engrunsar-s'hi Entretindre's excessivament a fer una faena, fer-la amb negligència, no avançar la faena, anar torbant-se.
ex: Que no vaja *esgunsant-se tant que a la primera la despatxaran.
vegeu *esgunsar
MCGM

solsit

[soɫsít] sargit substm. Adob que es fa en una roba solsint-la. 
ex: A ma tia li eixien molt bé els solsits.
cast. zurcido, zurcidura 
ETIM.: postverbal del part. pass. de solsir 3
vegeu solsir 3
En èpoques d'estretor econòmica solsíem tota la roba quan s'esgarrava, però el solsit havia de quedar ben disimulat; si es veia en calces o calcetins es deia "tomaca".
MCGM

solsida

[soɫsíðaensulsiada, esllavissada, enderroc subst. f. Caiguda o esfondrament d'una part d'un mur, d'un marge, de terres, de roques, de parets, d'un edifici;  etc. 
ex: De camí a la Font vaig trobar una solsida que tallava la carretera.
cast. desmoronamiento, desprendimiento
ETIM.: postverbal derivat de solsir 1
vegeu solsir (1)
MAFS
solsida (font: comarquesnord.cat)

solsir (1)

[soɫsíɾ] ensulsiar-se, esllavissar-se, enderrocar-se. v. intr. o pron. Desfer-se i caure una massa de terra, de pedres, un mur, un edifici, etc. 
ex: Mira si havia plogut que el marge es va solsir com si fóra sucre.
cast. derrumbarse, desmoronarse, resbalar  
ETIM.: probablement del llatí succīdĕre, mat. sign.

solsir (3)

[soɫsíɾ]  sargir v. tr. Refer amb l'agulla el teixit d'una roba foradada o esclarida, imitant el teixit original.
ex: Li vaig solsir el colze de la camisa… i apanyat!
cast. zurcir.  
ETIM.: de l'ant. i dial. sarcirsarzir des del llatí sarcīre 'apedaçar', modificat per analogia del solsir 1 i 2.
vegeu solsit