dissabte, 5 de novembre del 2011

miquenga

[mikέŋɣa] subst. f. Poquíssima cosa, quasi no-res, amb sentit menyspeador. 
ex: I vos baralleu per eixa miquenga? 
cast. migaja, nimiedad 
ETIM.: de mica 'partícula, petita porció', del llatí mīca, mat. sign. 
diàleg dels informants:
–Les miquengues, o solls, són les restes d'algun menjar. Solen ser molletes xicotetes, insignificants, que no ens calmen l'apetit, vaja! 
–A més de miquengues jo he oït miquenguengues.
–Miquengues: parts inapreciables, quasi, d'alguna cosa, més menudes que miquetes... de fet la terminació -engues en aquest cas ja ens dóna una pista d'un cert menyspreu d'allò que ens queda d'un tot... 
–…"miconeues","miconengues" "miconiues".
RM, JB, MAFS, MCGM

llúpia

[ʎúpia] subst. f. Bony produït per un tumor indolent, generalment a la cara o en el cap; quist subcutani format a costa d'una glàndula sebàcia que conté secrecions greixoses i cèl·lules epidèrmiques. 
cast. lupia, lobanillo, talpa
ETIM.: probablement d'un llatí vulgar *lŭpĕa, der. de lupus 'llop', per l'aspecte de mal que, en la mentalitat popular, s'escampa per la pell menjant-se-la com un llop. 
Gran bossa de greix que naix del coll i descansava sobre el muscle. 
De menut m'impressionava molt vore gent major que la patia: era com si portaren una bufa d'aigua just baix la soca de l'orella, recolzada damunt del muscle.
JM

bossa

[bósa] subst. f. Escrot; cavitat o estructura anatòmica que té forma de sac.
ex: Passa tot el dia sense fer res, tocant-se la bossa.
ETIM.: del lllatí bŭrsa, i aquest del grec býrsa (βúρσα) 'pell, cuir'.