diumenge, 27 de novembre del 2011

*salmitre

[saɫmítɾe] salnitre subst. m. Nitrat de potassi  (KNO3, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic) d'una gran importància com a adob mineral i oxidant enèrgic que s'empra en la fabricació de la pólvora i altres explosius.
ex: Les parets de la cova estaven plenes de salmitre.
cast. salitre
ETIM.: del llatí sal nitrum, mateix significat.
MCGM
salmitre

*ensalmitrat

[ansalmitɾát] ensalmitrada (f.) [ansalmitɾá] adj. Dit d'un aliment o d'un menjar amb un excés de sal, passat de sal; dit d'una persona eixuta de carn, com si fóra deshidratada per haver estat conservada en sal.
ETIM.: verb construït sobre salmitre amb el prefix en- amb el sentit de 'ple de… envoltat de…'. La semblança superficial de forma  (cristal·lització) entre el clorur de sodi i el nitrat de potassi, no enganya. L'excés de sal fa el menjar no comestible i fins i tot perillós per a la salut.
vegeu *salmitre
diàleg dels informants:
–El dinar està ensalmitrat:molt salat.
–Estar "salmitre" o "ensalmitrat", un menjar on se n'ha anat la mà amb la sal i no es pot menjar.
–Està "ensalmitrat": ho vaig escoltar ahir amb referència a algú que és més sec com un *baejo.  
RPM, MCGM, SA

sentit (2)

[sentít] sentida (f.) [sentíða] adj. Salat sense deixar de ser comestible;  amb un punt de sal.
ex: Que vols que li fem? Esta volta m'ha eixit l'arròs una miqueta sentidet.
ETIM.: del participi passat de sentir, del llatí sĕntīre 'percebre amb els sentits'.

sentit (1)

[sentít] sentida (f.) [sentíða] adj1. Sincer, procedent de sentiment vertader.
ex: Es notava que *lo que et va dir era sentit.
cast. sentido
2. Sensible; dotat de sensibilitat.
ex: Què sentit que és. Plora en totes eixes pel·lícules d'amor!
cast. sensible
3. Que se sent molt de les ofenses, renys, etc.; que es considera ofés; dit d'una persona que és molt sensible als retrets, els renys, les rectificacions, les desconsideracions, etc.
ex: Mira si és sentit que és retraure-li qualsevol cosa i ja el tens de morros.
cast. quisquilloso, sentidoofendido, disgustado.
ETIM.: del part. pass. de sentirdel llatí sĕntīre 'percebre amb els sentits; adonar-se; pensar'.