dimecres, 21 de desembre del 2011

cresol

cresol
[kɾezɔ́ɫ] gresol subst. m. 1. Llum d'oli consistent en un recipient de terra refractària, de metall, etc., dins el qual es posa l'oli i un o més blens; llum de ganxo, compost essencialment de dos platets de metall posats un dins l'altre, el superior dels quals és llevadís i conté l'oli i el ble.
cast. candil. 
2. Nom popular donat a algunes plantes per la semblança de les flor o de les fulles am un cresol.
ETIM.: sembla venir d'una forma llatina *cruceolum, var. de crucibŭlum, ‘vas amb brocs, de forma semblant a una creu’ (DCVB)
probablement d'una base llatina *crosiŏlu, d'origen incert, probablement der. del preromà *krosos 'buit de dins' (GDLC)
vegeu cresolera i rapa

La Mare de Déu…

La Mare de Déu 
que pel món anava, 
amb oli del cresol 
a tots acurava. 
Quan a mi em feia mal la panxeta de menuda, ma uela em feia unes creuetes a la panxa amb oli d'oliva i em cantava el següent: […] I al final, no sé si era perquè em torbava amb la cançó i no recordava el mal o perquè funcionava, però el mal de panxa desapareixia. 
NLL

Oli en un cresol

Posar oli en un cresol: aplicar un remei molt ràpid i eficaç. 
Anar [com] oli en un cresol: anar bé. 
Ser [com] oli en un cresol: fer efecte positiu. 
cast: Ser mano de santo
diàleg dels informants:
–Xica... va ser... Oli en un cresol! 
–Anar "oli en un cresol" significa anar bé la cosa, marxar bé. 
vegeu cresolLa Mare de Déu…
XL, JC, NLL,

Bona nit, cresol…

Bona nit, cresol,
que la llum s'apaga.
Dita tradicional  s'emprava quan es perdia o desapareixia una cosa quan menys era d'esperar.  
Actualment se sol dir com expressió per tal d'acomiadar-se i donar la bona nit en contexts de familiaritat.
cast: Apaga y vámonos.
vegeu cresol
LLN, VCP, MCGM, BS, VV, JB, ACS, JC, MLC, CMN

aplegar

[apleɣáɾ] arribar vintr. Vindre a trobar-se en un lloc per moció progressiva, tocar al terme del seu camí; atènyer el fi perseguit… Arribar, en general
ex: No vàrem aplegar a cap acord.
cast. llegar 
ETIM.: del llatí applĭcāre, ‘acostar’, ‘unir’, ‘acostar-se’, ‘arribar’, 'fer que una cosa estiga junt a una altra'; de la frase llatina navem ad terram applicare 'posar en sec una nau, atracar una nau' sorgí el sentit català, hui sobretot valencià, de 'arribar', terme inicialment propi de la navegació, 'desembarcar'.
XL, JRC