diumenge, 30 de desembre del 2012

sangolejar

[saŋgoleʤáɾ] v. intr. 1. Balancejar
2. pron. Moure's repetidament d'un costat a l'altre.
cast. bambolearse.
ETIM: incerta
diàleg de l'informant:
Jo he oït sangolejar com menejar-se en excés. 
Un líquid si es sangoleja pot escampar-se; una persona que es sangoleja pot tenir agonia... 
APM, MCGM

tellós

[teʎós] tellosa (f.) [teʎóza] adj. Dur, mancat de blanor, de suavitat. 
cast. duro.
ex.: Els cigrons no estan ben fets,han quedat tellosos. 
ETIM: derivat de tella, del llatí tēgŭla, ‘teula’. 
vegeu tello
APM

dilluns, 24 de desembre del 2012

*asguirlando

[azgiɾlándo] *arguinaldo, *asguinaldo subst. m. 1. Estrenes o present de Nadal.
cast. aguinaldo 
2. Nadala; cançó popular amb un tema normalment profà i divertit, acompanyada pel so de la simbomba (*sambomba), destinada a sol·licitar presents (pastissets, torró, fruits secs, begudes alcohòliques…) durant la nit de la vespra de Nadal tot anant casa per casa pels carrers del poble. 
ex: Això de cantar *asgirlandos ja no s’estila. 
3. Xiquet o home jove que actua amb picardia i que és poc de fiar. 
ex: Bon *asguirlando està fet! Fia’t d’ell, que diu que sí a tot, i mira…

dijous, 20 de desembre del 2012

A l'altra, torna!

[a látɾa | tóɾna] loc. exclamativa irònica. Afirmació de l'emissor envers el receptor, víctima d'una sensació desagradable o dolorosa que ha resultat d'una acció o d'una actitud indeguda o perillosa.
diàleg de l'informant:
Ho sent el xiquet, per exemple, quan encén un misto sense permís, i es crema. Abans també, ho sentíen els xiquets quan rebíen una "xufa" de la mare per qualsevol motiu paregut. (quan encara no ho consideravem maltractament).
NLL

dimecres, 28 de novembre del 2012

empilotar

[ampilotáɾ] amuntonar, amuntegar, enforfoguir v. 1. Fer pilots, muntons desordenats; acumular.
ex: Han empilotat totes les carpetes velles en un racó. 
2. pron. Acumular-se; ajuntar sense ordre, sobretot si hi ha poc espai.
ex: Allí s'empilotaven vora tres mil persones.
ETIM: construït sobre pilot amb el priefix en- 'reunir en un lloc o d'una forma'.
MCGM

A pilots

loc. adverbial modal  1. En quantitat i sense ordre. 
ex: Obris el seu armari i tot ho té a pilots.
2. a grapats Molt, massa, de sobra.
ex: Tenia diners a pilots.
MCGM

empilotat

[ampilotát] empilotada (f.) [ampilotá] amuntonat, amuntegat adj. En prou quantitat no ordenada. 
ex: Hi havia molta gent tot empilotada dins d'aquella discoteca. 
ETIM: del participi de passat del verb empilotar
MCGM

diumenge, 25 de novembre del 2012

parpalla

parpalla (1)
[paɾpáʎa] parpella, palpebra 1. Cadascun dels dos vels musculomembranosos movibles amb què podem cobrir o descobrir a voluntat el globus de l'ull.
ex: Au! A tancar les parpalles i a dormir!
2. Pestanya; sèrie de pèls rígids i sedosos que naixen a la vora de cada palpebra; cadascun dels pèls.
ex: Tenia uns ulls molt bonicos i unes parpalles molt llargues.
cast. párpado.
ETIM: del llatí palpĕtra, variant del llatí clàssic palpĕbra, amb canvi [l] > [ɾ] i alternància vocàlica [e] > [a].
parpalla (2)

dissabte, 24 de novembre del 2012

pixorro

[piʃóro] penis subst. m. Membre viril, en llenguatge grosser.
ex: Tenia un bon pixorro.
ETIM: d'un radical onomatopeic piʃ- que remet al soroll que fa l'orina en brollar, amb el sufix despectiu -rro.

Tindre mala folla

loc. verbal Tindre poca gràcia i alhora un punt gran de malícia.
ex: Mira que té mala folla! Ho ha dit per a fer mal.
vegeu Mala folla
VCP

Mala folla

loc. subst. Mala fe, malícia; forma basta i poc adient.
ex: Sempre diu les coses *en molt mala folla.
vegeu Tindre mala folla
VCP

perpetual

[peɾpetuál] adj. En referència a persones romanceres i comboiants.
ETIM: pres del llatí perpetuāle, perpetu
JM

Als jóvens…

Als jóvens,
pa blanet.
Expressa la falta d'experiència i de consistència de la joventut.
APM

divendres, 23 de novembre del 2012

terme

[téɾme] subst. m. 1. Totalitat del territori que forma la jurisdicció d'un municipi, castell, etc.
ex: El terme d'Oliva és gran.
2. hort, defora Zona rural (en contraposició a poble); terreny agrícola on es treballa.
ex: Ecara que té més de huitanta anys, va al terme tots els dies.
cast. término.
ETIM: del llatí tĕrmĭnus, 'fita'.
El terme municipal d'Oliva té una extensió de 59,61 Km2 i limita amb les localitats següents: L´Alquería de la Condessa, La Font d´En Carròs, Piles i Vilallonga (de la Safor) i L'Atzúvia, Dénia i Pego (de la Marina Alta).
Localització del terme d'Oliva (font: Wikipèdia)

Vista parcial del terme d'Oliva


mixorreria

[miʃoreɾía] subst. f. Qualitat de mixorrer; acció pròpia de mixorrers.
cast. mojigatería, santurronería.
ex: No sé com pots aguantar tantes mixorreries.
vegeu mixorrer
RMM

mixorrer

[miʃoréɾ] mixorrera (f.) [miʃoréɾa] adj. i subst. 1. Dit de la persona molt beata que fa escrúpol de tot. 
cast. mojigato, santurrón.
ex: Què mixorrera! Té por de la vida!
2. Persona molt cerimoniosa i barroca, en certa manera un poc coenta.
ex: És una mixorrera! Parla com si fóra la reina.
ETIM: de mix 'gat domèstic', d'origen expressiu.
JB

mardà

[maɾðá] mardana (f.) [maɾðána] 1m. Ovella mascle destinat a la procreació, marrà; Mascle de llavor de la cabra.
cast. morueco; chivo
2. m. Xiquet que ha crescut, que ha passat físicament a l'adolescència.
3. m. i f. Persona o animal de gran corpulència (en to despectiu).
4. m. Home gran, gros; home poc actiu o sense reflexos.
5. f. Dona grandota i sense gràcia física.
6. m. i f. Persona gandula.
ETIM: variant de marrà, d'una arrel marr- preromana, potser ibèrica o d'alguna llengua preindoeuropea.
diàleg dels informants:
–Jo l'he sentida a Oliva sempre en el sentit de que el xiquet s'ha fet xicon (de corderet a borrego vaja).
–Mardà': home gran, voluminós, no necessàriament obés. No arriba a ser una expressió ofensiva, però reforça la idea d'algú més voluminós del habitual o del que fins aleshores havia estat: "Ei redéu, el teu veí, com a crescut! Quin mardà s'ha fet!' També al.ludeix a persona gran i més bé aparada, amb poca espenta. 
–Quan treballava a Xàbia, mardà solia emprar-se com a sinònim de gandul, de poc trellat.... No l'havia escoltada a Oliva (encara).
–Estic més d'acord en la definició de gandul que en la de voluminós. Un mardà no té per què ser algú gros. Pot ser un mardà primet. Un mardà és aquell que no es mou per a res, que li ho han de donar tot davant, com diria mon pare: "Redéu, alça't de la mecedora, que te se faran uns ous com el tio Sacarró".
–O també he sentit "mardana" crec que en el sentit de dona grandota i amb poca gràcia.
FMB, JM, RMM, ACP, NLN

mançana

[mansána] subst. f. 1. Espai urbà, delimitat per carrers Illa de cases.
cast.: manzana
ex.: D'ací dos mançanes, trobaràs eixa botigueta.
2, Botó. 
En desús 
ETIM: del llatí Mattiāna (mala), una classe de poma (der. del nom de Caius Matius (o Mattius), escriptor sobre agricultura, amic de Juli Cèsar). Variant de maçana, amb propagació de la nasalD'ací el castellà manzana 'poma'.
APM, FXLI

No patisques jopetí…

No patisques jopetí, 
que si has perdut les mançanes, 
els traus encà(ra) els tens ací!
Expressa situacions que tot i semblar-ho, no són tan desesperades com podrien semblar.
APM

dijous, 8 de novembre del 2012

Estar abrasit

loc. verbal 1. Estar (algú) molt cremat.
ex: Ha estat tot el dia al sol i ara està abrasit.
2. Tindre molta set, estar amb moltes ganes de beure.
ex: Estic abrasida. Em beuria el botijó sancer.
3. Trobar-se en una situació molt compromesa; estar en una situació apurada.
ex: Està ben abrasida. No pot pagar la hipoteca.
4. Estar vestit amb molt de mal gust.
ex: Amb este vestit estic abrasida.
vegeu abrasir
APM, MAFS, LLN

abrasir

[aβɾazíɾ] abrasar. v. 1. Cremar, produir dolor o ofec per la calentor excessiva.
ex: Eixa olla abrasix.
cast. abrasar
2. Produir o sentir dolor excessiu.
ex: Necessite llevar-me les sabates: tinc els peus abrasits.
3. pron. Patir les dolors o molèsties d'una ardor excessiva.
ex: S'abrasia de tanta calentura.
4. pron. Patir o pagar les conseqüències d'una mala acció, d'una situació adversa.
ex: Si seguixes fent això, acabaràs abrasint-te.
cast.: escaldarse
5Patir una set excessiva.
ex: Dóna'm un got d'aigua, que vinc abrasida!
ETIM: format damunt brasa amb el sufix a- que expressa relació a. Canvi de conjugació de la 1a a la 3a.
Conjug.: incoativa, segons el model de les formes incoatives valencianes de acudir.
APM, MAFS, LLN

dimecres, 7 de novembre del 2012

enllevir-se

[anʎevíɾse o [anʎiβíɾse] v. pron. Endurir-se.
ex: Si banyes las creïlles *en *auia, s'enlleviran.
ETIM: incerta.
Hipòtesi; del llatí lĕve 'lleuger', per confusió amb 'dur' més el prefix en- que expressa canvi d'estat. vegeu enllevit
APM, CMN

enllevit

[anʎevít] o [anʎiβít] enllevida (f.) adj. Estat d'alguns ingredients quan han perdut la textura que tenien només acabats de fer al foc o de coure.
ex: Bo, jo em referia a les creïlles quan ja estan cuites, es gelen i es fan endurides, enllevides.
ETIM: incerta; des del participi de passat del verb enllevir-se.
Hipòtesi; del llatí lĕve 'lleuger', per confusió amb 'dur'.
vegeu enllevir-se
APM, CMN

dimarts, 9 d’octubre del 2012

manxós

[manʧós] manxosa (f.) [manʧóza] adj. Poc sòlid estructuralment, que no té fermesa o que ha anat afluixant-se i perdent integritat.
ex: No gastes eixa escala que està tota manxosa!
comentari de l'informant:
Una cadira està "manxosa" quan la seua estructura no té solidesa i para fluixa i menejosa.
MCGM
vegeu manxa

Fer mirada

[féɾ miɾá] loc. verbal Patir un defecte de la vista, ser estrabic.
ex: Seria ben guapet si no fóra perquè fa mirada.

diumenge, 23 de setembre del 2012

casup

[kazúp] casull, casunyet subst. m. Casa rústica; casa menuda, pobra, miserable. 
cast. casuca, casucha
ex: Tenien un casupet en defora per anar a fer les torrades de carn i passar el dia.
ETIM:  del llatí vulgar *casŭpŭlus, (der. de casa, amb el sufix dimin. -up),  tot seguint l'evolució de casulla, del llatí caŭla 'cabaneta', que donà en llatí vulgar *casŭpŭla i casŭb(ŭ)la, per influx del llatí manĭpŭlus 'maniple'.
APM

dimarts, 18 de setembre del 2012

Allà buix

[aʎá búʃ] loc. adv. de lloc  Localització molt llunyana. Més lluny que allà baix
ex: No veus aquella barca, allà buix? 
nota: Expressió col·loquial vinculada al llenguatge infantil. L'efecte de llunyania s'expressa amb el canvia de la vocal central anterior [a] per la vocal tancada posterior [u]. 
SA

diumenge, 12 d’agost del 2012

xarxau

[ʧaɾʧáw] xarxaua (f.) [ʧaɾʧáwa] adj. Xiquet o xiqueta parladora, desimbolta i amb molts recursos per relacionar-se amb la gent. 
ex: Esta xarxaua té amagats dos pams baix terra! 
cast.: zascandil, mequetrefe.
ETIM: desconeguda. 
NOTA: Recollit com jarjauet al Dicionari de Carles Ros (Ros Dicc. 133) que el treduïx al castellà com «Chisgaravís». 
MCGM

dimarts, 31 de juliol del 2012

penquera

[peŋkéɾa] subst. f. Carxofera Cynara scolymus.  
ETIM: derivat de penca.
vegeu penca
penquera

penca

penques
[péŋka] subst. f. 1. Nom aplicat a les fulles, tiges, branques o pecíols grossos i carnosos de certes plantes; la part més carnosa de la fulla de certes plantes, adherida o més pròxima al tronc.
cast. penca.
2. Fulla de card, fulla d’una penquera o carxofer bord Cynara scolymus; fulla bulbosa de la carxofera.
cast.: cardo
3. Tira ampla i relativament gruixuda que hom treu d'alguna cosa. Una penca de cansalada; part llarga i ampla de l'abadejo quan es ven. 
ETIM.: d'origen incert, potser d'un primitiu fulla pe(d)enca, derivació de pes, pedis 'peu', ja que les penques solen sortir directament del peu; o del llatí *penĭca, ‘coa’, derivat de penis, segons G. de Diego.
NOTA: La penca és un ingredient molt emprat a la gastronomia d'Oliva: amb l'arròs caldós, amb l'arròs al forn, amb els fideus, en salmorra…
vegeu penquera

dilluns, 23 de juliol del 2012

mostós

[mostós] mostosa (f.) [mostóza] adj. 1. Abundant de most (sentit original). 
cast. mostoso
2. Untat o brut de suc o pasta enganxosa.
ex: No em toques *en eixes mans mostoses!
cast. viscoso, pegajoso.
3esgrogueït Que ja no està net.
ex: Tens el coll de la camisa una miqueta mostós.
4. Desgastat, deteriorat o deslluït una mica pel temps o l'ús.
ex: Només porta a Càritas roba mostosa.
cast.; ajado, desgastado.
ETIM: del llatí mŭstu 'Suc del raïm abans de fermentar' amb el prefix -ós 'amb la semblança, amb la qualitat de'.
MCGM

mastrunyat

[mastɾuɲát] mastrunyada (f.) [mastɾuɲá] adj. Deteriorat o deslluït pel temps o l'ús. cast. ajado, deslucido; gastado, comido.
ex: Portava un *tratge mastrunyat.
ETIM: per evolució del participi de passat de mastullar 'rosegar fent soroll amb les dents, especialment el bestiar' (sentit original), del llatí *mastucŭlare, var. per canvi de sufix de *masticŭlare, derivat dim. de mastĭcare ‘mastegar’. [mastuʎáɾ]> [mastɾuʎáɾ] (variació formal)> [mastɾuɲáɾ] (confusió de plalatals).
MCGM

diumenge, 22 de juliol del 2012

pebrerera

[peβɾeɾéɾa] pimentonera, pebrera, pebrer, pebroter substf. Planta solanàcia Capsicum annuum el fruit de la qual és la pebrera.
cast. pimentera, pimentero.
ETIM: de pebrera, que, com que ja porta el sufix -era (que significa 'orígen' o 'conjunt de') lexicalitzat, el torna a repetir.
vegeu pebrera
pebrerera

llacada

[ʎaká] subst. f. 1. Taca molt aparent.
ex: Duia ana llacada en tota la corbata.
cast.: manchurrón, lamparón.
2. Llot que deixa una riuada en retirar-se dels camps inundats. 
3. Massa molt fina de calç o guix, o de calç barrejada amb arena, o de guix amb terra, que servix per a emblanquinar o per a unir pedres o filades de rajoles.
cast. lechada.
ETIM: derivat de llaca 'Fang que deixa la pluja als camps'.
vegeu llacar

llacar

[ʎakáɾ] v. 1. tr. i pron. Tacar, embrutar amb taques. 
ex: Es va llacar tota la camisa.
cast.: manchar
2. loc. verbal Estar o anar llacat: dur taques, estar brut. 
ex: Anava com tot llacat, com un miserable. 
ETIM: del llatí lacus 'llac' per analogia amb la forma circular irregular dels llacs.
MCGM

dijous, 19 de juliol del 2012

pebrera

[peβɾéɾa] subst. f. 1. Pebrer, planta que fa els pebres (sentit original).
cast. pimentero
pimentó, pebre, pebrot, bajoca 2. Fruit de la pebrerera, planta solanàcia del gènere Capsicum; l'espècie més coneguda és el Capsicum annuum, els fruits de la qual són allargats i de color roig o verd, i blanc quan no són ben madurs.
ex: Mare! Faràs pebreres en *samorra?
cast. pimiento, ají.
3. fig. Nas gros. 
ex: Quina pebrera tenia! Te'n recordes d'això?
4. Recipient destinat a tindre-hi el pebre o pólvora de condiment.
cast. pimentera.
malnom d'Oliva
ETIM: del llatí pĭpĕre, fruit de diferents plantes piperàcies orientals del gènere Piper, generalment de gust picant, que s'importava en l'edat mitjana i servia com a condiment i en aplicacions medicinals. El sufix -era és la marca del sentit original, que expressa conjunt de.
NOTA: La cuina d'Oliva l'empra en tota una gama de plats: les pebreres farcides, l'espencat, en salmorra, a les coques, a la paella…
vegeu pebrerera, morrongo
pebreres

dimecres, 18 de juliol del 2012

taboll

[taβóʎ] 1. subst. m. Fruit, verdura o llegum immadur.
ex: No et menges això, dona! No veus que és un taboll?
2. tabolla (f.) [taβóʎa] adj. Mig madur; que ja comença a prendre color de maduresa. 
ex: Era una figa tabolla.
cast: enverado.
3. subst. i adj. fig. Curt de trellat (de seny), groller, descortés.
ex: Mé, quin taboll! Feu-lo callar!
ETIM: potser confluència de mots de l'àrab vulgar dels moriscos valencians, especialment de l'arrel habal 'rendir, aclaparar', amb possible influx de batollar 'fer caure la fruita madura'. 
diàleg dels informants: 
–I un tio trompo és un tio taboll també, no? 
–i eixe és un taboll per a descriure algú amb poques llums... 
MCGM, JDMM, JBM, RMS

atabollar

[ataβoʎáɾ] v. 1. tr. Entrar en color la fruita en madurar, especialment les figues. 
ex: Ja veus com el sol atabolla les figues.
2. pron. Prendre color, entrar en color per l'exposició al sol o per excés de calor. 
ex: Només li pega el sol, s'atabolla.
3. fig. Adormir-se per efecte de la calor.
ex: A les cinc del matí es va atabollar.
ETIM: derivat regressiu de taboll.
NOTA: Popularment se sol amprar indistintament tabollar i atabollar
vegeu tabollar
MAFS, MML, JDMM, CMN, RMS

tabollat

[taβoʎát] tabollada (f.) [taβoʎá] adj. 1. Entrat en color o a mig madurar.
ex: Mira, veus aquelles figues? Ja estan tabollades.
2. fig. Sense sentit o mig mort.
ex: El pobre estava tabollat i ben tabollat!
3. Colrat pel sol.
ex: Es veu que véns de la mar. Estàs tabolladet!
4. fig. A punt de rematar, ja dominat (un treball o una tasca).
ex: Açò ho tenim ja ben atabollat. 
5. fig. Adormit amb força.
ex: S'ha quedat ben atabollat. 
ETIM: des del participi de passat del verb tabollar.
vegeu tabolltabollar
MML, JDMM, CMN, RMS

tabollar

[taβoʎáɾ] v. 1. tr. Masegar, sotmetre a colps, a pressions.
ex: Tabolla ben tabollat el polp i voràs que bo que estarà!
2. tr. Agredir amb colps fins quasi a la inconsciència tot deixant marques físiques ben visibles.
ex: Quan el vaig vore en terra, estava ben tabollat!
3. escalivar tr. Sotmetre alguns llegums al foc fins coure'ls i reblanir-los.
ex: L'*albargina i la pebrera abans d'espencar-les, les tabollem, no?
ETIM: derivat regressiu de taboll.
NOTA: Popularment se sol amprar indistintament tabollar i atabollar
vegeu tabollatabollar
CMN

espencat

[aspenkát] esgarrat, esgarradet, escalivada subst. m. Plat culinari confegit amb pebreres roges (o verdes) i albergines torrades (atabollades) al foc (a la brasa), al forn o a la planxa, fetes a trossos, adobades amb oli d'oliva i acompanyades amb all cru i abadejo.
ETIM: des del participi de passat del verb espencar 'esqueixar i arrabassar una branca' en cast. desgajar.
vegeu pebrera, *albargina, tabollar
diàleg dels informants:
– *Albargina i pebreres roges i verdes. Cuites al forn o a la brasa. És lleva la pell i les llavors de les pebreres i s'esgarra per a mesclar-ho.
– 2 pebres rojos, 1 albergina, oli d'oliva, abadejo (opcional) Ou dur (opcional)
– Es diu esgarrat/esgarradet a l'aspencat que du baejo? Hi ha qui s'ho mescla amb tonyineta o ou dur amb oli i *baejo *asgarraet molt xicotet.
– Per a l'espencat, el més necessari és la pebrera i l'albergínia. Hi ha gent que posa ceba, tomaca o un allet també. A més si posem "baejo" serà un esgarraet.
MMP, VL, NLL. CMN, JC
espencat (font: Menjars d'Oliva)

Cançó de la carabassa

Carabassa m'han donat, 
m'han donat! 
Jo l'he presa per meló, 
 per meló! 
Més m'estime carabassa 
que deu cèntims de sabó 
i dormir en la presó!
MAFS

dimarts, 17 de juliol del 2012

florit

florit (font: Elena Martín)
[floɾít] floridura 1. subst. m. Nom aplicat a diversos micromicets saprofítics, especial-ment ficomicets de la família de les mucoràcies i deuteromicets, que es fan sobre diversos substrats orgànics, formant-hi una capa cotonosa; capa de vegetacions criptogàmiques, a manera de polseta o borrissol, que es formen damunt la superfície d'un cos.
ex: Aquella paret tan humida estava plena de florit.
cast. moho.
2. adj. florida (f.) [floɾíða] Que té floridura. 
ex: No veus eixos pelets negres? Este pa està florit, home! 
cast. mohoso, enmohecido.
ETIM: derivat del participi de passat de florir.
vegeu florir

florir

[floɾíɾ] v. 1. intr. Fer flor les plantes. 
ex: Els cirerers han florit massa prompte.
2. intr. Aparéixer les flors. 
ex: Ja florix la primavera.
3. intr. fig. Prosperar, estar en ple vigor.
ex: Estic content. El negoci ha florit.
cast: florecer 
4. pron. Cobrir-se de floridura.
ex: Posa al sol eixa tela o sinó es florirà.
cast. enmohecerse
5. tr. Cobrir de floridura; fer eixir floridura.
ex: Si no bufa el vent, la humitat farà florir les taronges.
cast. enmohecer
ETIM: del llatí tardà florīre des del llatí clàssic florēremat. sign. 

*malvar

[malváɾ] possible castellanisme fer malbé, malejar v1. tr. Fer perdre, fer minvar, la bondat o bonesa d'algú o d'alguna cosa. 
ex: Tot va ser ajuntar-se *en ell i el va malvar.
2. tr, i pronAdulterar o empitjorar les condicions d'algun objecte, especialment comestible. 
ex: La mel es malva *en la saliva.
cast: malvar, malear
ETIM: derivat regressiu de malvat, del llatí vulgar malifatius 'desgraciat', comp. de malus 'dolent' i fatum 'destí', que donà l'ant. malvatz, cas recte de la declinació, influït pels participis en -at, -ada.
vegeu Llançar a perdre

*templat

[templát] templada (f.) [templá] possible castellanisme adj1. Temperat (sentit original).
cast. templado.
trempat, eixerit 2. m. Valent, animós; atractiu, ple de de potències (intel·lectuals o físiques).
ex: No havia vist mai un xic tan templat. Es casaria *en ell!
cast. gallardo, animoso.
ETIM: del llatí temperatu participi de passat de temperāre 'moderar, temperar'; de la idea d'equilibrar i vigoritzar el cos humà passà a tenir altres aplicacions als metalls, vidre, etc. per designar-ne la bona consistència, la bona disposició.
NOTA: A 2 l'ús en masculí va lligat a la marca semàntica del model de masculinitat tradicional: força equilibrada, bon caràcter, salut i bellesa masculina.  

dilluns, 16 de juliol del 2012

beneït

[beneít] beneïda (f.) adj. i subst. 1. Que ha rebut benedicció.
cast.: bendito
beneit (beneita) 2. Persona molt bona, tota de Déu. 
ex: Era un beneït que no tenia mai res. Tot *lo seu era per als pobres.
3. Persona ingènua. 
ex: Ai, beneït! Te a peguen com volen!
4. Curt d'enteniment.
ex: Els beneïts solen ser bones persones.
cast. tonto.
ETIM: del llatí bĕnĕdĭctu, mat. sign. || 2, 3, 4, que es va convertir en *bĕndĭctu,*benectu, *beneitu, beneit (forma comuna en català)Per altra part el mateix participi llatí seguí una altra evolució, conservant la ĕ protònica i convertint-se la ĭ en ī per influència de l'infinitiu benedīcere, d'on resultaren les etapes *benedīttu, benesit, beneït. Esta darrera forma és la que perdura com a participi verbal; en català general beneit ja no té valor verbal, sinó purament nominal. Fins un cert temps es varen mantindre en paral·lel les formes beneit / maleit i beneït / maleït amb marques semàntiques lligades a la forma de ser (en el primer cas) i a l'acció teologal i moral (en el segon cas). A la nostra parla hi ha hagut un trencament i les marques psicològiques passen a la parella d'antònims beneït / maleit.
vegeu maleit

maleit

[maléјt] maleita (f.) [maléјta] adj. 1. Objecte de maledicció (sentit original). 
cast. maldito 
2. Referit a una persona: malèvol, malvat, cruel; irritat o irritable fàcilment.
ex: Era un home sense cor. Molt maleit.
cast.: malo, malévolo; malvado, cruel; rabioso, furioso.
3. Referit a un infant: entremaliat, roín.
ex: És tan maleit que ni els pares ni els mestres poden *en ell.
cast.: travieso, malo.
4. Referit a un animal: perillós, ferotge, rabiós.
ex: No t'acostes al gos, que és molt maleit.
cast.: peligroso, feroz, rabioso.
ETIM: del llatí maledĭctu, part. pass. de maledīcĕre, ‘maleir’.
NOTA: semànticament, és paral·lel a l'adj. francés méchant.
vegeu beneït

dissabte, 7 de juliol del 2012

Estar mort a canyades

loc. verbal Estar alhora molt cansat i baldat per l'efecte de l'esforç.
ex: Estic morta a canyades, entre el calor de hui i tota la mampresa que m'he agarrat.
vegeu canyada
MCGM

canyada

[kaɲá] plur. [kaɲáes] subst. f. 1. Multitud de canyes; vall estreta plantada de canyes.
2. Colp pegat amb una canya.
ex: Li va pegar una canyada i *casi li trau un ull!
cast. cañazo
3. Acte de tirar la canya a l'aigua per a pescar .
ex: Una canyadeta… i ja estava pescant! 
ETIM: derivat per canya . Els topònims Canyada corresponen al cast. Cañada amb el significat de ‘vall estreta’, ‘faixa de terreny on creixen canyes’. 
diàleg de l'informant:
Canyades: Partida del terme municipal d'Oliva on antigament hi havía molts canyars. En el seu centre s'hi troba el Camí de les Canyades que va des del Camí de les Bruixes fins a Verge de la Mar. "Les Canyades" ha estat una partida tradicional d'estiueig. 
MAFS

divendres, 6 de juliol del 2012

*joriola

joriola (font: MAFS)
[ʤoɾiɔ́la] vulgarisme *juriola, juliola, lluerna subst f. Peix de la família dels tríglids, espècie Trigla corax, de 30 a 40 cm. de llarg. Es caracteritza pel fet de tenir el cap voluminós i protegit per una cuirassa òssia amb agullons als opercles, dues aletes dorsals, la cua recta i les pectorals molt grosses, en forma de ventall i amb tres radis anteriors. Habita a la regió costanera de la plataforma continental, sobre fons arenosos i fangosos; abundant pel roquer, alguer i sapes de la costa, on es pesca preferentment pel mes de juliol. S'alimenta de mol·luscs i peixos menuts. 
cast. gallina de mar. 
ETIM: d'un diminutiu llatí *juliola, derivat de iulis, -ĭdis; segons algunes fonts sembla derivat de juliol, per l'època de l'any en què es practica preferentment la pesca d'estos peixos.
vegeu *joriol
diàleg de l'informant:
La "juliola" pronunciada "joriola" és l'espècie Trigla lucerna Linnaeus (denominada al llarg dels segles amb altres denominacions científiques com Trigla corax, usada en Introducció a la història d'Oliva. Totes dos denominacions llatines són sinònimes. Els tractats zoològics la solen denominar "Lluerna" però a la Safor, el Marquesat, la Marina (i més enllà que diria el clàssic) té el nom de juliola.
FXLI, MAFS

Tres quilos d'arròs

Tres quilos d'arròs 
em menje en un día; 
tres quilos d'arròs 
i una gallina. 
Tres quilos d'arròs, 
i, *encà badallant,
díhuit mandarines 
i una carabassa;
i estaré tres dies 
a l'excusat cagant!!
MAFS

Rosiues

[rozíwes] subst. propi. f. diminutia afectiu superlatiu de l'antropònim Rosa.
ex: Rosiues, bonica! Vine a la mare!
ETIM: Cal destacar com en este cas el diminutiu -iua (<-iu) passa a plural formal sense perdre el valor singular.

ajuntar-se

[aʤúntáɾse] amigar-se, amistançar-se v. pron. Viure en concubinat, sense estar casats; tindre una relació afectiva i alhora sexual habitual d'home i dona fora del matrimoni.
ex: Ara els jóvens no s'ho pensen a l'hora d'ajuntar-se.
ETIM: format damunt junt del llatí iŭnctum, ‘unit’ (o bé d'un deriv. llatí *adjunctare, mat. sign.).

*guiatada

[giatá] subst. f. Colp de bastó (gaiato/*guiato) donat amb força.
ex: Quan se li va acostar li va arrear una bona *guiatada.
ETIM: de *guiato, amb el sufix -ada, que sol expressar 'referència a' o increment.
vegeu *guiato

*guiato

guiato 2
[giáto] gaiata, gaiato subst. mBastó que usen els pastors encorbat a la part superior; bastó usat tradicionalment pels coixos i les persones majors.
ex: El *uelo no està. No veus que no està el *guiato?
cast. cayado gancho
ETIM: del llatí vulgar hispànic (baculus) *cajatus '(bastó) com un garrot', der. del llatí tardà caja 'porra o garrot', amb possible influx fonètic preromànic o aragonès pirinenc; forma masculina de gaiata (com en castellà cayado i cayada). a la parla d'Oliva hi ha una caiguda de la [a], pròpia de la forma general, per interferència semàntica amb guiamot comú a totes les llengües romàniques occidentals, d'origen germànic d'agrupació poc clara, potser del gòtic *widan 'ajuntar-se; acompanyar, guiar algú', documentat només en el derivat gòtic gawidan, testificat en el bearnès gabildà 'guiar'.

guiato 1