dimarts, 29 de maig del 2012

papar

[papáɾ] v. 1. tr. Engolir sense mastegar. 
ex: Papava sense tocar vora.
cast.: tragar
2trvulgarisme Menjar.
ex: Se n'ha anat a papar.
cast.: jalar
3pron. vulgarisme Veure, escoltar sense cap criteri ni moderació.
ex: Es posa davant de la tele i s'ho papa tot.
cast.: tragarse
4. tr. No entendre
ex: És canviar al francés i no papar-ne ni una.
cast.: no entender ni papa
5. pron. Creure qualsevol cosa.
ex: És molt simple. Ja li pots dir una bola que s'ho papa tot. 
ETIM: del llatí pappare 'menjar'

pap

pap (1)
[páp] subst. m. 1. Dilatació en forma de bossa que presenta l'esòfag dels ocells entre la gola i l'estómac; expansió voluminosa terminal de l'esòfag, on s'emmagatzemen els aliments. 
ex: El pardalet tenia el pap ple de llavoretes.
cast.: buche
2per extensió. Part compresa entre la barba i el coll. 
ex: Què gros s'ha fet! Mira quin pap… I quina panxa!
cast. papera, lamparón. 
3per extensió.Ventrell, estómac de persona o d'animal.
ex: I ell, al pap! No para mai de menjar!
ETIM: derivat del llatí infantil pappare 'menjar'.

pap (2)

retxitxinat

[reʧiʧinat] retxitxinada (f.) adj. Recuit, passat. 
ex: Me'n vaig a pel dinar que el tindré retxitxinat..
ETIM: construït amb xixina 'carn picolada' (amb el prefix re- 'més que…, dues vegades' i el sufix -at/-ada de participi de passat) probablement des del cast. chichina. evolució de cecina, i aquest, del llatí vulgar caro *siccina 'carn assecada' (GDLC); o del nahua chichina, 'chupar algo o tomar sahumerio de olores con cañas' que passa al castellà col·loquial d'Hondures com 'excrement humà' (DRAE).
També escrit: rexixinat.
diàleg de l'informant: 
Quan el menjar està passat, l'arròs esclatat o el bullit gelat. 
APM

diumenge, 27 de maig del 2012

*assataiguat

[asataigwát] *assataiguada (f.) [asataigwá] sotaiguat adj. Assaciat; estar sense tindre ganes de menejar-se (moure's) ni fer cap exercici; estar molt relaxat. 
ex: Al ple de migdia, en acabant de dinar? I vols que *mo'n anem? No puc. Estic *assataiguat!
ETIM:  de sotaiguar (de sota- i aigua) 'submergir sota l'aigua; regar o mullar un bancal, un terreny, etc., l'aigua que passa pel del costat', amb influència, potser, del més usual assorrar, amb harmonia assota- > asssata- per lexicalització, és a dir per pèrdua de significació de sota 'baix'. 
MCGM, FXLI

Dos viris viris…

Dos viris viris,
dos vares vares, 
un matamosques 
i quatre *fangaes.
resposta: el bou
CMN

tenor

[tenóɾ] caliu subst. f. Calor o ardor tènue, d'un foc moderat. 
ex: Quan t'acostes al forn… Quina tenoreta més bona!
cast.: rescoldo 
ETIM: del llatí tenor, -ōris 'curs ininterromput' derrivat de tenēre 'tenir/tindre'.

margalló

margalló (font: Rafa Llodrà)
[maɾɣaʎó] bargalló subst. m. 1. Arbre dioic de la família de les palmes, de la categoria de les arecàcies (Chamaerops humilis L.).
cast. palmito, margallón. 
2. Lluc (medul·la o tronxo) tendre d'esta planta, que és comestible. 
ETIM: d'origen incert, potser relacionada amb barballó, o potser d'un ant. *(a)bregalyon, der. del llatí vulgar *africanione 'planta africana', variant de bargalló, que ho és també de barballó
Es una palmera que pot arribar fer un a dos metres d'altària, però sol tindre el tronc davall terra; té el tronc revestit de protuberàncies triangulars; de fulles grans (palmes) en forma de ventall (palmito), amb pecíols proveïts d'espines, agullonats; de flors grogues, en raïms densos; i de fruits semblants als dàtils, de color verd-rogenc. 
Les fulles d'esta planta palmàcia s'usaven antigament per a la confecció de graneres, d'estores, de cabassos i d'altres productes d'ús domèstic.

Ni té os ni espina…

Ni té os ni espina
i baix del llençol s'enfila...
Què és?
resposta: la pasta bona de fer coques
comentari d'una informant:
Què bo! No havia caigut i mira que és una de les imatges que més gravades tinc de la meua infància! La pasta de les coques fermentant dins del llit!
SA, APM

dissabte, 26 de maig del 2012

florí

[floɾí] vulgarisme subst. m. 1. Òrgans genitals externs femenins.
ex: Mira, bonica... no *vullc saber res més! I saps què et dic? Ves i toca't el florí! 
2. Persona, normalment una dona, ingènua, crèdula o amb poca capacitat psíquica.
ex: Seràs florí! No veus que volia prendre't el pèl?
ETIM.: Potser de l'italià fiorino, moneda marcada inicialment amb la flor de lis, emblema dels Mèdici de Florència. Tot i que també pot haver estat construït sobre flor (tot i que siga femení) amb el sufix diminutiu , per relació metafòrica afectiva.
El DCVB ressenya que en valencià significa anus, sense aportar cap més informació.
vegeu figa, figot, bacora

dijous, 24 de maig del 2012

paradora


paradores
[paɾaóɾa] o [apaɾaóɾa] rater, ratera, ratonera, ratolinera, parany substf. Parany per a agafar rates i ratolins; parany per a agafar ocells (pardals).
ex: Va parar tres paradores i van caure dos ratolins. 
cast.: ratonera, armadijo trampa para ratones; tampa para pájaros. 
ETIM: del llatí parāre, 'posar una cosa en disposició de funcionar' amb el sufix -dora 'que servix per a'.

fogó

[foɣó] subst. m. Anus, forat del cul: per extensió, zona perineal.
ex: El xiquet no para de rascar-se el fogó… no tindrà cucs?
ETIM: de fŏcu, que en el llenguatge clàssic significava ‘foguer’ o 'llar'.
CMN, GB

dilluns, 21 de maig del 2012

lliura

[ʎíwɾa] subst f. Unitat de pes que generalment es considera dividida en dotze unces i equival aproximadament a 400 grams. 1 lliura = 453,59237 grams.
cast. libra
ETIM: del llatí lībra, ‘pes de dotze onces’, ‘balança’.
vegeu onça

onça

[ónsa] o [ónza] unça subst. f Unitat de pes de valor molt variable segons els països o les localitats; pes equivalent a la dotzena part d'una lliura. 1 onça = 28,3495231 grams
cast. onza
ETIM: del llatí ŭncĭa, mat. sign.

diumenge, 20 de maig del 2012

Tindre mans de segó

loc. verbal Referida a la falta de destresa o d'habilitat manual.
ex: Té mans de segó! És agarrar un plat i… a terra!
Per analogia a la falta de consistència de les pallorfes (pellorfes) de segó. 
vegeu segó (1)

segó (2)

pa de *segó (font: Viquipèdia)
[seɣó] sègol, ségle subst. m. Planta herbàcia gramínia anual, semblant al blat, però de qualitat inferior; (Secale cereale), de canya d'un metre fins en dos, de fulles linears, primes i planes i d'espiga llarga, que constitueix un cereal molt apte per a la muntanya.
cast. centeno.
ETIM: del llatí secăle, mat. sign.
A Oliva se solen confondre sègol i segó sobretot quan es fa referència al pa. El pa negre i el de segó (integral) solien rebre el genèric 'pa de segó' i es recorda com senyal d'alimentació de baixa qualitat pròpia del temps de la fam.
camp de sègol (font: Viquipèdia) 

segó (1)

segó (font: Viquipèdia)
[seɣó] subst. m. Conjunt de pells mòltes dels cereals, especialment del blat, que se separa dels grans en la mòlta o de la farina i es dóna com a aliment als porcs, gallines i altres animals.
cast. salvado
ETIM: d'origen discutit, molt probablement del llatí secŭndu, ‘segon’ (per ser resultat de la segona porgadura del gra o d'una segona mòlta). 

dissabte, 19 de maig del 2012

Un mig armut i quatre onces

Expressió irònica per tal d'expressar que alguna cosa pesa poc.
ex: –Pesa molt?
–Ni se sabe! Un *migermut i quatre *onzes! 
vegeu *mig armut i onça
diàleg de l'informant
Ho deia ma uela, crec, que quan agarrava una cosa de poc pes i algú preguntava si pesava.
MCGM

*mig armut

mig armut
[miʧaɾmút] o [miʧeɾmút] mig almud, mig armud subst. m. Mesura seca de capacitat dels àrids (forment, dacsa, ségol…), així com de la llavor, de les olives…  de valor variable usada en diferents països.
vegeu *armut

*armut

*armut
[aɾmút] almud, armud subst. m. Mesura seca de capacitat dels àrids (forment, dacsa, ségol…), així com de la llavor, de les olives…  de valor variable usada en diferents països. L'almud o armud valencià és la quarta part de la barcella i equival a un poc més de quatre litres; cada almud conté 4 quarteronets, i cada quarteronet 8 mesuretes; segons l'antiga mesura de València l'almud era la quaranta-huitena part del cafís.
ETIM: de l'àrab hispànic al-mudd, (المد) mat. sign.

Estar trencat de color

loc. verbal Resultat de qui es troba malament de salut; resultat de no haver pres gens el sol. 
ex: Em va dir que sentia *agonieta. I la veritat és que estava trencat de color.
MCGM

capsot

[kapsɔ́t] subst. m1. Persona que té el cap gros.
ex: És fàcil de reconéixer. Si veu un capsot, és ell. 
cast. cabezudo.
2. Efecte de cap gros que fan els cabells llargs o mal pentinats.
ex: A vore quan et talles el monyo! *En eixe capsot pareixes un *bitel (Beatle).
cast. cabezón.
3. Taronja bufada o que té la pell molt grossa.
ex: Mira, d'eixos capsots no en trauràs ni un duro!
ETIM.: derivat augmentatiu del radical capç-, que expressa la idea de ‘cap’ (cfr. capçana, capcer, etc.). 
MML

Fer-se estopa

loc. verbal Referit als aliments mastegats que tenen molta fibra i que són difícils d'engolir.
ex: Mira, no me la puc menjar! Esta carn es fa estopa en la boca!
vegeu estopenc

estopenc

[estopéŋk] estopenca (f.) [estopéŋka] adj. 1. Fet d'estopa.
ex: El fregall era estopenc.
cast. estopeño.
2. Que sembla estopa; tou, flonjo.
ex: Què *roïn està esta taronja, està estopenca!
cast. estoposo.
ETIM: d'estopa del llatí stŭppa, 'part basta que es separa del lli i del cànem en trencar-los o pentinar-los' amb el sufix -enc 'que està fet o que sembla'.
vegeu surenc
RMM

surenc

[suɾéŋk] surenca (f.)  [suɾéŋka] adj1. Semblant a suro; sec o dur com suro. 
ex: Este formatge surenc no val res!
2. f.  Taronja sense suc que recorda la textura del suro.
ex: Eixes taronges del racó són de repom. Estan surenques.
ETIM: de suro (del llatí sūbĕre 'Part exterior de la crosta de l'alzina surera' amb el sufix -enc 'que està fet o semblant a'.
MCGM, MML

carraca

[karáka]  subst. f. 1.Vaixell sense qualitats marineres, lent o molt vell. 
ex: Encara tens aquella carraca al club nàutic?
2. [p. ext.] Vehicle lent i atrotinat. 
ex: I ell, carretera amunt carretera avall *en aquella carraca!
3. [p. ext.] Objecte atrotinat i inútil, andròmina; objecte i cosa que ja no podem utilitzar. 
ex: Mare! Quina carraca de llavadora! A vore quant te'n compres una nova. 
ETIM: segurament de l'aràbic ḥarrak ‘barca’; nom donat a una classe de vaixell de gran tonatge, propi del segle XIII, destinat a la càrrega i el transport de tropes. 
MCGM

Xacarracatxac…

Xacarracatxac, ma uela va a missa 
xacarracatxac, no porta camisa 
xacarracatxac, si en porta o no en porta 
xacarracatxac, a tu res t'importa! 
APM

A la rebolica…

‎A la rebolica, 
si em pica 
o no em pica.
Se sol dir quan hi ha desordre. 
MCGM

Vore's a les tres pedretes

loc verbal  Estar apurat i angoixat; no trobar la solució.
ex: Ja em *vec a les tres pedretes, xica. I ara que faré?
MCGM

divendres, 18 de maig del 2012

coixín-coixan

adv. de mode. Caminant com un coix; coixejant, anant amb una coixera lleu.
ex: Li ha xafat el peu i ell, en lloc de queixar-se, se n'ha anat coixín-coixan.
ETIM: per repetició de coix tot afegint-li a cada membre les terminacion -ín i -an que mimetitzen verbalment l'alternança de cada passa.

Caure dimonis de punta

loc. verbal Plaure o pedregar amb molta intensitat i amb força, sobretot amb trons i llamps.
ex: No isques de casa que ara mateix cauen dimonis de punta. *El xoparàs.
també: Ploure a bots i a barrals.
cast: Caer chuscos de punta.

dijous, 17 de maig del 2012

*monflorita

[monfloíɾta] subst. m. Efeminat.
ex: Si ixes vestit *aixina al carrer pensaran que eres un *monflorita. 
ETIM: potser del cast. manflorita des de pres del gr.-llatí hermaphroditus 'Que té els òrgans dels dos sexes'.

A hora horada

[aɔ́ɾaoɾáloc. adv. de temps Molt tard, a última hora, normalment de la nit.
ex: No m'agrada arribar a hora horada, després vaig tot el dia com cagalló per séquia.
vegeu A deshora

cabiscol

cabiscol
[kaβiskɔ̞́ɫ] capiscol subst. m. 1. Xantre. Director del cant litúrgic en un cor catedralici o monàstic. 
ex: Fa cent anys que no tenim ací un cabiscol.
2. Apel·latiu afectuós donat a un xiquet entremaliat, hiperactiu. 
ex: I tu, cabiscol, no et meneges d'ací!
ETIM: del ll. caput scholae (cantorum) 'cap d'escola (de cantors).
diàleg de l'informant
Cabiscol: a mi m'ho dien quan sempre anava trafegant en mig de tots sense fer res. Llavors algú em dia, per exemple: "Tu, cabiscol, a vore vine cap ací i fes...".
JM

estesa

[astéza] substf. 1. Conjunt de roba o altres coses posades a estendre perquè s'eixuguen, s'assolellen, s'oregen, etc.
ex: Fa unes esteses…! Clar, *en tant de fill!
cast. tendido
2. Conjunt de coses escampades o espargides per terra o en sentit predominantment horitzontal.
ex: I aquelles esteses de cacaues al sol, a la porta de casa… Te'n recordes?
cast. tendalera
ETIM.: forma femenina de estés, participi passat del verb estendre.
MCGM
estesa (font: Nati Almao)


dimecres, 16 de maig del 2012

Caldera vella, bonys i forats

1. Referència a la vellesa: estat de salut minvant i ple d'alifacs.
2. Referència a la sort: mala sort generalitzada. 
En valencià, també: Caldera vella, bony o forat.
cast: A perro flaco todo son pulgas.

dimarts, 15 de maig del 2012

Anar ert com un fus

loc. verbal Estar molt segur de la pròpia actitud, sentir-se pagat de la pròpia situació; ser intransigent; ser superb. 
cast: Ser más tieso que el palo de una escoba.
vegeu fus
MMN, MCGM, KMV, XL, APM, JMN, CMN

dilluns, 14 de maig del 2012

Paret amunt…

Paret amunt,
paret avall,
*en el tabalet al cul.
resposta: El caragol
CMN

enxitxarronar-se

[anʧiʧaronáɾse] o [anʧiʧoronáɾse] v. pron. Manifestar una postura o una presa de decisió inflexible i poc racional envers a alguna persona o alguna idea, com una mena d'obsessió.
ex: A vore qui el fa canviar! S'ha enxitxarronat en anar-se'n i… mira!
ETIM: incerta. Potser en relació amb *xitxarra (cigala) per analogia amb la repetició monocord i obsessiva del so emés per l'insecte; també pot estar lligada amb el verb cast. achicharrar 'recremar' per analogia amb l'estat irreversible d'allò cremat excessivament. 
MCGM

dimarts, 8 de maig del 2012

companejar

[kompaneʤáɾ] v. tr. 1 Acompanyar amb pa (un menjar). 
ex: A voltes companeja les postres. 
2 Distribuir i repartir millor el menjar i també altres elements, per estirar-los i traure el màxim profit. 
ex: Has sabut companejar-te la sobrassada i n'has menjat tota la setmana.
cast.compartir, economizar
ETIMderivat de companatgeamb canvi del sufix -atjar en -ejar.
MCGM

dilluns, 7 de maig del 2012

Ser un dimoni emplomat

loc. verbal Es diu d'una persona que té males intencions, que és mentidera, a la qual li agrada fer mal; també s'empra per referir-se a un infant entremaliat, malcriat.
ex: Si et fies d'eixe dimoni emplomat, tindràs més d'un problema.
ETIM: emplomat: guarnit de plomes. La iconografia antropomorfa del dimoni el representa nu i sense pèl. Cal suposar que imaginar-lo recobert de plomes el fa més amenaçant i més temible.
MCGM

La cançó de l'enfadós

loc. subs. Referència a la insistència molesta i impertinent: se li diu a qui repeteix moltes vegades les coses.
ex: No et canses mai del tema? Açò ja és la cançó de l'enfadós.
cast: El cuento de nunca acabar
vegeu enfadós
MCGM

dissabte, 5 de maig del 2012

Fer magueto

loc. verbal  Deixar d'assistir a escola furtivament.
ex: Varen fer magueto i se'n varen anar a Gandia.
cast. hacer novillos, hacer pellas
ETIM: desconeguda, tot i que curiosament en cast. magüeto és sinònim de novillo (vedell). Per consonància i per associació amb amagar-se també se sol dir *amagueto.
vegeu fer fotja

Fer fotja

loc. verbal Fer fugina, deixar d'assistir a escola furtivament.
ex: Els xiquets han fet fotja i el mestre els ha castigat.
cast. hacer novillos
ETIM: probablement format per regressió damunt fugina tot interpretant este mot com a diminutiu del nom d'ocell fotja.
vegeu fer magueto

xacar

[ʧakáɾ] v. tr. 1 Esclafar la closca (d'una ametla, d'una nou, d'un cacau, etc.): fer trossos. 
ex: Xacava ben xacats els pinyols d'oliva. 
2 vulgarisme v. tr. i pron. Menjar sense moderació i sense guardar les formes.
ex: Com xaca! No ha deixat ni una molla!

Eixir-se'n de la cistella

loc. verbal No comportar-se segons la norma, les convencions…; fer alguna cosa extravagant.
ex: Si te n'ixes de la cistella, ho perds tot!
MCGM

Portar amb campaneta

loc. verbal, Ser tema de conversa, estar en boca de tots; critcar.
ex: Si has fet o dit alguna cosa que se n'ix de la cistella et portaran *en campaneta.
MCGM

Tindre'n quimera

loc. verbal Equivalen a semblar o *paréixer; per tal de reforçar una afirmació bastant probable sobre qualsevol tema: 
ex: –¿Què et sembla *lo que li ha passat a Rosita? 
–*En tinc quimera que la culpa la té el nóvio, que sempre ha sigut un dimoni emplomat.
JM