estopenc

[estopéŋk] estopenca (f.) [estopéŋka] adj. 1. Fet d'estopa.

ex: El fregall era estopenc.

cast. estopeño.

2. Que sembla estopa; tou, flonjo.

ex: Què *roïn està esta taronja, està estopenca!

cast. estoposo.

ETIM: d'estopa del llatí stŭppa, 'part basta que es separa del lli i del cànem en trencar-los o pentinar-los' amb el sufix -enc 'que està fet o que sembla'.

vegeu surenc

RMM