dijous, 28 de juny del 2012

bufa-rotllos

[búfaróʎos] subst. m. i f. Persona amb un sentit de la realitat deficient, fantasiosa, donada a projectes escabellats o inconsistents; fracassat.
ex: No *vullc sentir-te parlar de les idees d'eixe bufa-rotllos!
ETIM: construït amb el verb bufar en 3a pers. del sing. del pres. d'ind. i el plural del subst. rotllo. Vol expressar l'acció inútil de qui bufa aire per un forat.

xafa-xarcos

[ʧáfaʧáɾkos] subst. m. i f. Persona amb sentit de la realitat deficient, fantasiosa, donada a projectes escabellats o inconsistents; fracassat.
ex: Si penses que et faràs ric ent-li cas… No veus que és un xafa-xarcos!
ETIM: de xafar, del cast. chafar 'trepitjar', i de xarco del castellà charco 'toll, bassa'. [ʧaf-], l'onomatopeia de l'esclafament i l'al·literació amb [ʧáɾ-] li dona una força expressiva particular pel que fa a la vanitat de caminar per les basses.