dimecres, 28 de novembre del 2012

empilotar

[ampilotáɾ] amuntonar, amuntegar, enforfoguir v. 1. Fer pilots, muntons desordenats; acumular.
ex: Han empilotat totes les carpetes velles en un racó. 
2. pron. Acumular-se; ajuntar sense ordre, sobretot si hi ha poc espai.
ex: Allí s'empilotaven vora tres mil persones.
ETIM: construït sobre pilot amb el priefix en- 'reunir en un lloc o d'una forma'.
MCGM

A pilots

loc. adverbial modal  1. En quantitat i sense ordre. 
ex: Obris el seu armari i tot ho té a pilots.
2. a grapats Molt, massa, de sobra.
ex: Tenia diners a pilots.
MCGM

empilotat

[ampilotát] empilotada (f.) [ampilotá] amuntonat, amuntegat adj. En prou quantitat no ordenada. 
ex: Hi havia molta gent tot empilotada dins d'aquella discoteca. 
ETIM: del participi de passat del verb empilotar
MCGM