divendres, 26 d’abril del 2013

puderna

[puðέ̞ɾna] pudentor subst. f. Mala olor intensa, olor que fa fàstic. 
ex. I allí hi havia un gat mort. Quina puderna!
cast. hedor 
ETIM.: intenssiu de pudor (del llatí putōre) amb un sufix intenssiu llati -erna.
MCGM

dimecres, 24 d’abril del 2013

Xiricull

[ʧiɾikúʎ] topònim. subst. m. Barranc, que dóna nom a una partida i a un camí del terme d'Oliva. 
ETIM.: incerta (no estudiada). 
El barranc naix en la solana de la muntanya de la Font de l’Om, en el lloc conegut com a Pla del Morter. El barranc comença arreplegant les aigües d’aquesta vessant i, poc a poc, va incorporant les dels barrancs de l’Infern, dels Escudellers i del Petxinet, que li aporten les respectives ondulacions de la muntanya de la Font de l’Om. Rep la confluència del barranc de l’Elca, també procedent de la mateixa muntanya de la Font de l’Om, pel costat nord-est. Finalment, vorejant la cara sud-oest del promontori del Pujalet, s’uneix al riu de Gallinera. 
De la revista Cabdells VII (2009), pàgs. 9-68 
S'hi troba un edifici, característic pel rellotge de sol, ara desafectat i en mal estat: La casa del Rellotge, un antic corral d'albergar el bestiar.
Xiricull (Casa del Rellotge)

Diners…?

tornaveus
– Diners…? El burro en té tres!
ex.
– Pare, done'm diners [dinés]!
– Diners [dinés]? El burro en té tres!
Expressa la negativa.

dissabte, 20 d’abril del 2013

quinquiller

[kiŋkiʎéɾ] quincallaire, quincaller subst. m. Fabricant o comerciant de quincalla.
cast. quincallero
ETIM.: pres del fr. quincaille, variant de clincaille  'objectes metàl·lics de poc valor(d'un radical onomatopeic klink-, pel soroll metàl·lic dels objectes).
Antic malnom d'Oliva.

pixapolit

[piʃapolít] subst. m. Home molt tocat i posat, d'aparença efeminada.
cast. barbilindo, pisaverde.
ETIM.: de la 3a pers. sing. pres. ind. del verb pixar i de polit 'depurat, pulcre, refinat'
Antic malnom d'Oliva

entrar

[entɾáɾ] v. intr. 1 Anar, passar, de fora a dins d'un lloc. 
2. En costura i sastreria, pel que fa a la roba, fer més curt per introducció del sobrant de tela a la part no visible del vestit.
ex. He de dur la falda a que me *la entren, que em ve massa llarga. 
ETIM.: del llatí ĭntrare.
Nota: Remetem als diccionaris per tal de saber-ne altres significats. entrar és un verb amb una polisèmia molt rica.
LLN

De repica'm el colze

loc adj. de qualitat. Excel·lent, en grau màxim; que supera tot l'imaginable; de categoria superior.
ex. S´ha fet una casa de repica'm el colze.
informe de l'informant
Aquesta expresió tan delirant sempre m´ha fet molta gràcia.
VRR

Papa, nona…

Papa, nona i gos fartó.
ex. Eixe? Què pots esperar d'eixe? Ell… Papa, nona i gos fartó.
Frase feta per qualificar algú com no gens actiu, pereós, amb no gens d'iniciativa, amb una actitut burgesa a l'estil de la dita És l'ofici del burgés menjar, jaure i no fer res.
CMN

Ser més gos que…

Ser més gos que el llençol de baix.
Expr. comparativa per denotar la peresa extrema d'algú.
RMM

divendres, 19 d’abril del 2013

*consumanera

[konsumanéɾa] o [konsomanéɾa] tanmateix, tot i això, no obstant això, de tota manera, malgrat això adv. De totes maneres. 
ex: Mira que la fa patir! I *consumanera ella el vol i no se'l deixarà. 
cast. de todos modos, aun así, a pesar. 
ETIM.: incerta. Presenta una estructura aglutinada. S'hi reconeix el substantiu manera (del llatí manuaria, ‘cosa pròpia de la mà'), precedit de con- (possible adv. modal com: del llatí quōmŏdo) i de -su- (prep. ant. sus 'amunt, dalt, sobre'). Vindria a expressar 'com per damunt de tot'. 
LLN

dijous, 18 d’abril del 2013

*desmarrar-se

[desmaráɾse] o [asmaráɾse] v. pron. Fer marrades, desviar-se del bon camí; excedir-se en actes o en paraules; anar-se'n de la llengua. 
ex: Sempre que s'esmarra li arrea. 
cast. descarriarse; desatarse, estar desatado; pasarse.
ETIM.: és probablement una forma alterativa de desmarrar-se (desamarrar-se): es- des de des- i marrar des de amarrar. La forma pronominal desamarrar-se 'trencar les amarres d'una nau' s'empra per analogia per indicar una pèrdua de control dels fets o de la paraula. anar-se'n de la llengua? però també ens podem esmarrar en accions. 
El DCVB i el GDLC recullen un verb esmarrar-se definit com 'fer torteres o marrades; desviar-se del camí. (cast. descarriarse'). i com 'fallar, errar, especialment un camí'. 
diàleg dels informants;
–"Asmarrar-se", passar de la ratlla, ultrapassar els límits de la tolerància i de la paciència. 
–Jo he escoltat més esmarrar-se; el que passa és que de "no t'esmarres" la gent pot deformar a "no desmarres"; però en realitat jo ho he escoltat en la forma "correcta". I en el sentit que diu el diccionari.
JC, MCGM, MLC