dissabte, 27 de juliol del 2013

colmello

[kolméʎo] subst. m. Grossària d'algunes hortalisses i verdures (pebreres, tomaques…). 
ex. Eixes pebreres tenen massa colmello i no són bones per farcir-les.
ETIM.: incerta. Potser d'un diminutiu del ll. cŭlmen > *culminiculu. Coromines (DCELC II, 835) documenta colmo i la variant colme en el sentit de 'cim d'una muntanya' a la comarca del Maestrat (Artana) i li atribuïx un origen mossàrab. En el nostre sentit específic no en tenim cap referència. Tot i que la forma cast. que s'hi acosta –colmillo– en el sentit d'ullal o clau té una etimologia diferent (del ll. columella).
MCGM, FP

1 comentari:

  1. No sé si pot haver passat de significar 'ulla, clau' a gruix de les hortalisses, encara que sent cosa de menjar, podríem trobar la relació més fàcilment.

    No cal que ho faça, però insistiré que el suposat mossarabisme té una explicació més probable relacionada amb uns pobles documentats i existents: castellà o aragonés. Algunes dades en dóna Lluís Gimeno Betí.

    ResponElimina