 |
| fulleraca |
[fuʎeɾáka] fullaraca, fullaca subst. f. 1. Fullam sec; conjunt de fulles, i especialment de les que han caigut de les plantes; conjunt de fulles seques barrejades amb branquilles.
cast. hojarasca.
ex. Arreplegs tota eixa fulleraca i la tires al cremador.
2. fig. Excés de detalls en una narració, de coses accessòries o inútils en una obra d'art, etc.; propòsits o detalls insubstancials; informació irrellevant.
ex. Quanta fulleraca, Senyor. No diu res de trellat!
ETIM.: derivat intensiu de fulla, amb el sufix poc freqüent -aca i -araca > -eraca, similar al -arasca del castellà hojarasca.
diàleg de l'informant
Fulla dels arbres quan cau al terra i se seca.
JB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada