embotar

[ambotáɾ] v. tr. 1. Esmussar; fer menys agut o tallant.

2. Entorpir; dificultar les operacions del cap, del ventre, etc.

ex. Tenia el cap embotat i no vaig poder aprovar.

3. Perdre sensibilitat i moviment.

ex. Tinc els dit embotats de tanta humitat.

cast. embotar

4. pron. Debilitar-se; perdre habilitat, lucidesa, destresa.

ex. Els majors anem embotant-nos a poc a poc i deixem de fer paper.

ETIM.: segurament des del cast. embotar (o en paral·lel) a partir del gòtic bauths (obtús, insípid, sord, mut).