dimarts, 25 de juny de 2013

*desbalafiar

[desbaɫafiáɾ] balafiar v. tr. Gastar supèrfluament, malgastar, dilapidar.
ex. No són dies d'anar desbalafiant *auia!
cast. malgastar.
ETIM.: probablement de l'àr. b al-'âfiya 'amb salut, amb perdó', d'on l'ant. venir a balàfia 'obtenir el perdó un captiu'; d'un primer significat de 'perdonar' es passà a 'fer grans despeses'; el prefix des- que indica 'pèrdua, separació' s'hi afegix popolarment per tal marcar la negativitat de l'acció.
diàleg de l'informant
L'altre dia mon pare va utilitzar la paraula "balafiar" per a explicar-nos que el fill d'un conegut seu havia malgastat tota la fortuna que havia heretat dels pares.
ACP, APB, CMN

Ja s'ha constipat…

Ja s'ha constipat [kostipát] la flor del Xiricull!
Expressió exclamativa irònica Expressa la falta de força o de salut observada en algú. Remet a les flors efímeres de la muntanya i se'n localitza el lloc de creixement al barranc del Xiricull.
Es pot relacionar amb l'expressió 'El delicat / la delicada de Gandia'
vegeu Xiricull
JSP

*conrat

[konrát] conrada (f.) [konrá] colrat -ada adj1. Emmorenit, que té color de torrat per l'acció del sol, de la intempèrie, etc.; recremat.
cast. tostado.
2. Envernissat de color d'or vell.
cast. corlado.
colrament subst. m . 3. Eritema, rojor de la pell deguda a l'augment de la sang continguda en els capil·lars del plexe subpapil·lar del derma.
ETIM.: participi passat del verb colrar, ontracció ja molt ant. de colorar.
Malnom d'Oliva