dissabte, 3 d’agost del 2013

tabaquet

[taβakét] tabac de cosir subst. m. 1. Cistelleta o panereta normalmet redona, més ampla que alta, generalment amb tapadora, per a tindre objectes de treball d'agulla (coses de cosir) de les dones.
ex. Allí la tenies. A la porta de casa, *en el tabaquet al costat i sentint la novel·la de la ràdio.
cast. costurero
2. Cistelleta per a tindre el pa, fruita, flors…
3. Cistelleta per a recollir la col·lecta a missa.
cast. cestita.
ETIM.: de l'àr. vg. hispànic ṭabaq 'safata; covenet' amb un sufix diminutiu -et.
PSM

Com figues en cofí

loc. adv. comparativa i de mode De gom a gom; ple en excés.
ex. Baixàvem a la platja en el cotxe de Coot i anàvem com figues en cofí.
diàleg de l'informant
Hui he sentit que "semblaven figues en cofí" per dir que un lloc estava pleníssim de gent. He preguntat, i el cofí era l'espècie de panera on es col·locaven les figues seques per vendre-les.
MCGM
vegeu cofí

cofí

[kofí] subst. mCistella o cabàs pla redó de poca alçada, d'espart o de palma per a contenir figues, panses, peix o altra cosa o com l'usat per a posar-hi les olives mòltes al temps de premsar-les. 
cast. serijo, cofín, esportín. 
ETIM.: de cofa, des de l'àr. qúffa 'cabàs' amb un sufix llatí o romànic -ĭnus (GDLC); del llatí cophĭnus, ‘cove’ (DCVB).

llença

[ʎénsa] subst. f. 1. ant. Cordell o veta de lli.
2. Cordell o fil amb què els constructors prenen la línia recta per a pujar dreta una paret.
ex. Mulles la llença en blavet, l'ateses, la pinces i… la soltes. Ja tens la ratlla feta!
cast. tendel.
ETIM.: del llatí lĭntĕa, mat. sign. que a 1.

*assisser

[asiséɾ] necesser subst. m. Estoig on es guarden els estris propis d'un treball determinat, especialment d'afaitar o de pentinar-se.
ex. Mare! Ha vist el meu assisser?
cast. neceser
ETIM.: pres del fr nécessaire, ‘necessari’. 
hipòtesi de la caiguda de la n- en etapes diferents de l'evolució de l'idiona hi ha molts fenòmens ben documentats de fluctuació de fomenes de l'article que s'incorporen al subst. (p. ex. la nou > *l'anou) o del subst. que se n'eliminen per considerar-los una part integrant de l'article (p. ex. el ben documentat l'obisbe > lo bisbe). Normalment solen ser fonemes vocàlics. En el nostre cas la confusió vindria donada pel fonema consonàntic /n/ de l'article indefinit un dins de la cadena [un/neseséɾ] >  [un/aseséɾ] >  [un/asiséɾ] i lògicament  [l/asiséɾ]
diàleg de l'informant 
bagulet (cast. plumier) pels estris escolars o pels d'endreçar-nos (cast. neceser). 
No ho he vist mai escrit i no ho trobe enlloc. 
MCGM