divendres, 18 d’octubre del 2013

*huendo

[wénðo] follet, donyet, duendo 1. subst. m. Esperit familiar, generat per l'imaginari popular, habitant de certes cases; molest per fer males passades, diableries, entremaliadures i sorolls, tot i que sense malvolença.
ex. Veges quins *rodios! Tens huendos en casa?
cast. duende, trasgo 
2.  huenda (f.) [wénða] per ext. Infant d'intel·ligència viva; infant entremaliat, revoltós, molt mogut o esmunyedís. 
ex. Tan menudeta i veges tu quines picardies! Està feta una huenda.
cast. tarabilla.
ETIM.: del cast. duende, mateix signif. amb caiguda de la d- i adaptació de la marca de gènere a un masculí aparentment més definit -e > -o.