divendres, 1 de juliol del 2016

Estàs poc bo!

Expressió exclamativa que expressa desaprovació, recriminació, indignació, malhumor… per actituds, opinions o paraules de l'interlocutor o d'altres que són considerades com de poc trellat, poc realistes o equivocades.
  • 'estar' es conjuga sempre en present d'indicatiu, fins i tot en 1a persona del singular amb intenció autocrítica.
  • 'poc bo' denota manca  de –poca– salut mental, de pèrdua del sentit de la realitat, d'informació…
  • L'entonació sol fer-se amb indignació, amb resignació o amb ironia.
ex.: Estic poc bo! He deixat la clau al pany.
Estàs poc bona! Creus que ningú sabrà què ha fet.
Està poc bo! Les coses no es fan d'eixa forma.
Encara vos fieu d'ell? Esteu poc bones!
Expressió sinònima lligada a la immaduresa psíquica o al desequilibri del referent: Estàs poc ben acabat!
Diàleg de l'informant:
"Estàs poc bo..." "Estàs poc ben acabat..." Quin poder evocador més potent tenen estes paraules; com em transporten als estius del camí de l'Aigua Blanca... 
JM

A qui es burla, el dimoni li furga

Dita que expressa, entre altres coses, la censura moral de la burla, per ser una manca de caritat, i les conseqüències que se'n solen derivar.
De vegades el resultat sol ser-ne immediat i físic (com ara caure un bac).

En vida teua!

loc. fraseològica de resposta a expressions de bon desig o a felicitacions. Expressa la voluntat, per bona educació, de compartir-ne el benefici amb l'interlocutor.
ex.
–Que ho *disfrutes amb salut!
–En vida teua!, o
–L'enhorabona!
–En vida seua!
Diàleg dels informants
–Ja no ho recorde bé però em sona que quan a algú se li donava l'enhorabona, el felicitat responia educadament amb un "en vida teua" (o "en vida seua" si es dirigia a una persona de més edat). ¿Vos ve a la memòria amb més detall açò que vos conte?
–Què ho disfrutes amb Salut. Resp: en vida teua.
JM, JSO

brial

[bɾiál] 1. substm. Peça de roba interior femenina consistent en una falda de tela blanca.
cast. enaguas.
2. Falda comuna que les dones duen per dins de casa.
ETIM.: de l'ant. blial, d'origen occità, l'origen del qual sembla ser una forma *blidalt, de procedència desconeguda 
TPC

dimecres, 29 de juny del 2016

escòfia

[askófia] còfia subst. f. 1. Peça de roba de cap femenina, que el cobrix parcialment, generalment blanca i de mida petita, feta de tela, de randes o de cintes, el cap i que sol formar part de la indumentària de les dones de certs llocs i de l'uniforme de les infermeres, de les religioses, de les cambreres, de les assistents, de les criades, etc., com a complement de l'uniforme.
2. bleda Dit d'una persona ingènua o no gens espavilada;  mancada de caràcter, de decisió; de vigor, d'iniciativa.
ex. Quina escòfia! Sempre li la peguen. No compta mai els diners que li tornen.
ETIM.: d'origen incert, potser del llatí tardà cofia, ‘gorra’; en aràbic kūfiya tot i que no és paraula pròpiament aràbiga, malgrat d'estar estesa per molts de països musulmans.
Diàleg dels informants
–Sempre m'ho ha dit ma mare quan he fet alguna cosa malament o per ser massa vergonyosa. També són escòfies totes les dependentes de les tendes que no li han donat bé les tornes: "Ja s'ha quedat *en el canvi, *malascofia està feta!"
–Bova.
SPL, MMJ

dilluns, 27 de juny del 2016

rascló

[raskló] subst. m. 1. Au de l'ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids (Rallus aquaticus) de 28 centímetres, plomatge gris blavós a les inferiors i castany (bru oliva a les parts superiors amb els flancs ratllats de blanc i negre, i el bec llarg i roig, que habita en pantans i aiguamolls.
2. rascló, -ona [rasklóna] fig. Infant amb unes característiques físiques i psicològiques que el predisposen a l'activitat i a l'entremaliadura.
ex. Veges tu, quin rascló! Ara em diu que no s'ha menjat ell el pastisset!
Diàleg de l'informant
Un xiquet flaquet que no para *quet?
CMN

dissabte, 4 de juny del 2016

Toca!

[tɔ́ka] interjecció exclamativa polivalent pròpia de la conversa informal; segons l'entonació i el context comunicatiu s'empra per a expressar alegria, entusiasme, incredulitat…; també expressa una invitació al moviment o al desplaçament. 
ex.: –Toca! Ja ha arribat! 
–Toca! Vols prendre'm el pèl!
–Toca, toca! Que ja són les dotze! 
Locucions sinònimes: Gràcies a Déu! Encara sort! Tant debò! No és seriós! No m'ho crec!; Ràpid! Afanya't! Anem! 
ETIM.: Imperatiu del verb tocar, d'origen onomatopeic (tokk), possiblement existent ja en el ll. vg. (*toccare), al·lusiu al so de qualsevol objecte batut, colpejat.

dilluns, 9 de maig del 2016

bovar

[bováɾ] bogar Lloc on es crien boves en abundància.
cast. espadañal
ETIM.: derivat col·lectiu de bova
topònim sequiol del (o de) Bovar, a l’àrea arrossera del sud del terme, que pren l’aigua del riu Bullent i la deixa al riu Molinell a través del sequiol del Barranquet. 
vegeu bova

dijous, 5 de maig del 2016

buanya

[buáɲa] subst. f. Ferida de molt mal aspecte; crosta que es fa en les ferides quan se sequen.
ex. Ves al metge i que et mire eixa buanya, que està endenyada.
ETIM.: format per regressió del llatí būbon, ‘inflor’, ‘tumor’ [búa] amb un sufix d'increment -ania.

Portar bastó

locució verbal rebre Rebre un castic físic. Se sol emprar sobretot per tal d'amenaçar o de descriure l'acció.
ex. Si no creus, portaràs bastó!
Formes secundàries: dur bastó, portar vara, dur vara.

Mé!

interjecció exclamativa Expressa un sentiment fort de sorpresa, d'admiració…
ex. Mé! Quin cotxe més gran!
Forma secundària: Mi!
cast. vaya
ETIM. Probablement, de mira!