[tɔ́ka] interjecció exclamativa polivalent pròpia de la conversa informal; segons l'entonació i el context comunicatiu s'empra per a expressar alegria, entusiasme, incredulitat…; també expressa una invitació al moviment o al desplaçament.
ex.: –Toca! Ja ha arribat!
–Toca! Vols prendre'm el pèl!
–Toca, toca! Que ja són les dotze!
Locucions sinònimes: Gràcies a Déu! Encara sort! Tant debò! No és seriós! No m'ho crec!; Ràpid! Afanya't! Anem!
ETIM.: Imperatiu del verb tocar, d'origen onomatopeic (tokk), possiblement existent ja en el ll. vg. (*toccare), al·lusiu al so de qualsevol objecte batut, colpejat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada