dijous, 5 de maig del 2016

buanya

[buáɲa] subst. f. Ferida de molt mal aspecte; crosta que es fa en les ferides quan se sequen.
ex. Ves al metge i que et mire eixa buanya, que està endenyada.
ETIM.: format per regressió del llatí būbon, ‘inflor’, ‘tumor’ [búa] amb un sufix d'increment -ania.

Portar bastó

locució verbal rebre Rebre un castic físic. Se sol emprar sobretot per tal d'amenaçar o de descriure l'acció.
ex. Si no creus, portaràs bastó!
Formes secundàries: dur bastó, portar vara, dur vara.

Mé!

interjecció exclamativa Expressa un sentiment fort de sorpresa, d'admiració…
ex. Mé! Quin cotxe més gran!
Forma secundària: Mi!
cast. vaya
ETIM. Probablement, de mira!