bramar

[bɾamáɾ] 1. v. intr. Cridar, fer brams, l'ase o altres animals.

cast. rebuznar (dels ases), rugir (dels lleons), bramar (dels bous, etc.).

ex. Hi-hà, hi-hà… com bramen els burros.

2. Cridar fort, les persones.

cast. bramar, rugir.

ex. Brama tant que no sé què diu.

3. Cantar fent grans crits i desentonant.

cast. bramar, berrear.

ex. Com sempre. Borratxo… bramant pel carrer.

4. Plorar fort.

ex. El xiquet? Tota la nit bramant.

cast. berrear.

5. Parlar molt irracionalment.

ex. Eixe poctrellat només sap bramar.

cast. rebuznar 

6. Fer soroll fort la mar, l'aigua impetuosa o la tempesta.

cast. bramar.

7. Tindre sensació insuportable de cremor, picor, coentor.

ex. Em fa mal el tall? Digues que em brama.

Etim.: del germ. brammon, mat. sign. (DCVB), d'origen onomatopeic, comú amb altres llengües romàniques (GDLC).